Farà 8 anys que estem immersos sota els efectes del que anomenen una crisi financera i immobiliària, que no és res més que una crisi estructural que es reprodueix en la dinàmica cíclica del sistema capitalista. Sota aquest pretext de “crisi”, ajustaments estructurals i plans d’austeritat, s’han augmentat els processos de retallades i privatitzacions aguditzant no només la pobresa i les diferències socials i econòmiques entre rics i pobres, sinó també les diferències entre dones i homes.
Tot i els avenços en matèria de drets aconseguits per la lluita feminista, i en comparació amb les condicions de les dones en altres moments històrics, el patriarcat no desapareix sinó que es transforma i es readapta al llarg del temps, i encara avui és un dels puntals per a la reproducció del sistema capitalista i explotar així les dones a través del model productiu i reproductiu.
La crisi, el treball precari (sous més baixos, parcialitat, contractes temporals) i la dificultat de trobar feina, està suposant l'expulsió de les dones del mercat de treball amb l'estratègia de convèncer-les del seu retorn a la llar. A més a més, les privatitzacions i reducció de despesa pública i social de les prestacions bàsiques, obliguen que alguna persona hagi de carregar amb aquestes feines. Tasques de cura i atenció a les persones (infància, vellesa, dependents) que socialment el model patriarcal projecta sobre les dones. Segons les dades, 339.200 dones es troben en situació de desocupació a Catalunya (un 19% davant la taxa del 16% d’atur masculí), la qual cosa representa que més d'un milió de dones es troben en situació del que falsament s’anomena inactivitat, tot i que la gran majoria d’elles estan actives i a temps complet, en el treball domèstic no remunerat de cures i reproducció. Això es pot demostrar, ja que l'any 2011 a Catalunya 5.216 dones es van acollir al dret a demanar una excedència per a cuidar persones dependents. A aquest mateix dret i durant el mateix període només s’hi van acollir 333 homes.
Si parlem de condicions laborals, als Països Catalans les dones cobren aproximadament entre un 20 i un 25% menys que els homes per fer la mateixa feina. Del mig milió de persones en situació de pobresa a Catalunya, 808.000 són dones, de les quals un 21,6% està en risc d'exclusió social (20,2% en els homes). Aquestes dades són més preocupants si parlem de les famílies monoparentals, encapçalades per dones en el 78% dels casos, les quals representen una taxa de risc de pobresa del 42.8%.
Si ens fixem en les retallades, aquestes també han afectat de manera desigual a les dones. Un exemple clar és que el 2011 hi havia a Catalunya 27.174 persones cuidadores cotitzant a la Seguretat Social, i en el 2012 només en quedaven 4.023. Això no significa que en només un any la població catalana necessités menys cures, sinó que aquestes persones han seguit fent la seva tasca però sense obtenir una remuneració pel seu treball ni cotitzar a la SS. Una altra dada preocupant és que entre els anys 2009 i 2014 la retallada en polítiques d'igualtat, que inclouen mesures orientades a prevenir i a abordar la violència masclista entre d'altres, ha estat d'un 34%.
Aquests
article només mostra un petit recull de les injustícies i
desigualtats que pateixen les dones cada dia dins el model
patriarcal, i que s'han vist agreujades en aquest context de crisi.
Per tant, com cada any, des del Casal Popular el Rostoll volem fer
palès el nostre rebuig a aquest model patriarcal reivindicant el 8
de març, dia internacional de la dona treballadora, organitzant una
sèrie d'actes. Aquest
any els actes seran el dissabte 12 de març al Casal (Plaça dels
Àlbers, 10), i començarem a les 19 h amb la projecció del
documental «Las Damas Azules».
Las Damas Azules és un documental dirigit per Bérengère Sarrazin
i produït per Enginyeria Sense Fronteres que mostra la resistència
organitzada de les dones de la regió del Cajamarca (Perú) contra la
mega-mineria i en defensa del territori i dels recursos hidrològics.
En
acabar, a les 20:30 h, us convidem a participar a les dinàmiques de
grup en les que analitzarem com el patriarcat afecta la nostra
quotidianitat. Finalment, la jornada acabarà amb un sopar de pintxos
(21:30 h), i a partir de les 23 h amb unes hores de música i gresca.
