dimarts, 4 de febrer del 2020

Presentació del llibre "Fills de la vuitena. 50 anys d'esquerra independentista a l'Aran, els Pirineus i Ponent"

Aquest dissabte, 8 de febrer, els escriptors Ferran Dalmau i  David Sancho presentaran el seu darrer Llibre "Fills de la vuitena. 50 anys d'esquerra independentista a l'Aran, els Pirineus i Ponent". L'acte, organitzat pel Rostoll, la CUP, la Forja i Poble Lliure Ponent se celebrarà a les sis de la tarda a la sala d'actes de la Biblioteca Pública de Tàrrega - Germanes Güell.

'Fills de la vuitena', publicat per Pagès Editors, repassa, prenent com a punt de partida el 1969, any de naixement del PSAN, els darrers 50 anys de l'Esquerra Independentista a l'Aran, el Pirineu i Ponent. L'obra, que és fruit de dos anys d’entrevistes, visites a arxius i exploració de documents, vol servir per explicar a les noves generacions independentistes que el moviment no va néixer el 2010, sinó que té unes arrels més profundes a la societat catalana, però també a Ponent.

Pel que fa a Tàrrega, hi apareixen fets com La Marxa per la Llibertat o el naixement del col•lectiu Perquè Vull!


dimarts, 1 d’octubre del 2019

El Rostoll i La Soll presentaran la novel·la "Amb samfaina o Sense" de Josep Anton Vilalta

Aquest divendres, 4 d'octubre a les vuit del vespre, l'escriptor Josep Anton Vilalta presentarà a La Soll la seva novel·la "Amb samfaina o sense".

La novel·la transcorre el 1950, on coincidint amb la visita del bisbe a una masia del sud del Solsonès, un seguit d'errors i confusions dona el tret de sortida a una persecució a mort pels boscos de la comarca. Assassinats, negocis bruts i secrets inconfessables, que s'arrosseguen fins els nostres dies per les pàgines d'una novel·la senglar -una mica bèstia, una mica negra i bastant porca- que furga en la misèria i clava els ullals en la hipocresia d'una època en que la pau era una mentida més.

La presentació serà a càrrec del seu autor Josep Anton Vilalta, nascut a Cabanabona el 1967 i veí de Torà des de 1989. Sense ser periodista, ja fa una trentena d'anys, esperonat per la seva militància política, que va començar a escriure a diversos mitjans. Des de 2007 escriu periòdicament al portal de l'esquerra independentista "Llibercat.cat". "Amb samfaina o sense" és la seva primera incursió en el món de la ficció.

dijous, 5 de setembre del 2019

La Marxa de Torxes recorrerà els carrers de Tàrrega per reclamar passos ferms i decidits cap a República Catalana

Un any més, des de El Rostoll, La Soll, Omnium Segarra-Urgell i Tàrrega per la Independència (secció local de l’Assemblea Nacional Catalana) organitzem la ja popular Marxa de Torxes. La marxa, que arriba a la vuitena edició, recorrerà diversos carrers de la nostra ciutat amb l’objectiu de reclamar l’articulació d’una direcció estratègica unitària del conjunt de forces socials i polítiques de l’independentisme, reforçar la mobilització social i reclamar l’alliberament dels presos, preses, exiliats i exiliades polítiques.

Aquest any la marxa se celebrarà el dimarts 10 de setembre, commemorant també així la Diada Nacional de Catalunya (11 de setembre). La marxa arrencarà des de la plaça de les Nacions Sense Estat, a les 10 de la nit i recorrerà diversos carrers del municipi fins a arribar a la plaça del Carme, on es llegirà el manifest. Durant tot el recorregut ens acompanyarà la música tradicional dels Grallers de la Barra de l’Associació Guixanet.

El preu per comprar una torxa és de 3 euros. Els tiquets es podran comprar el mateix dia a la plaça de les Nacions Sense Estat a partir de les 9 del vespre i fins a les 10 de la nit, o bé es podran adquirir anticipadament al local de Tàrrega per la Independència (carrer Sant Joan).

dimecres, 23 de gener del 2019

L'associació el Rostoll i La Soll proposen reflexionar sobre Síria

El proper dissabte dia 26 a les 19h al local de La Soll de Tàrrega, La Soll i l’Associació cultural El Rostoll de Tàrrega organitzen una xerrada sobre Síria sota el títol: La victòria de Síria construeix un món de pau.

Quins interessos hi ha darrere la guerra de Síria? Quins són els actors implicats en el conflicte? Quin paper juguen i han jugat els mitjans de comunicació en la crisi? Té alguna responsabilitat occident en el creixement d'Estat Islàmic? El panarabisme progressista és actualment possible a la zona?

Aquestes i d'altres preguntes les intentaran respondre amb la presència de José Antonio Egido, llicenciat en Ciència Política i Sociologia per la Universitat del País Basc i Doctor en Sociologia per la Universitat de Provence (França).

José Antonio Egido, entre altres llibres, ha publicat “Siria es el centro del mundo” de la editorial Templando el Acero, en el què tracta la historia de la civilització a Síria i la llarga lluita del seu poble contra el colonialisme i l'intervencionisme externs.

Per anar-vos situant us deixem aquesta entrevista que trobareu a Rebelion.org realitzada per Enric Llopis http://www.rebelion.org/noticia.php?id=219874.


dijous, 22 de novembre del 2018

Simbologia franquista a Tàrrega, una decisió a porta tancada

El passat 3 d’octubre vam assistir a una reunió informal a l'ajuntament, organitzada per l'equip de govern, a porta tancada i “amb experts”, arran de la publicació d’un article nostre a la Nova Tàrrega del 17 d’agost i una instància registrada amb anterioritat i que a dia d'avui encara no ha estat resposta, on denunciàvem la simbologia franquista de la creu de plaça Major. Una reunió on estaven convocats representants dels grups municipals, tècnics del Museu Comarcal i del Departament de Cultura de la Generalitat, un restaurador, dos artistes locals, el rector i finalment, exregidors, opinadors i tertulians de la societat targarina que, ben bé, no sabem segons quin criteri van ser convocats.

D'una banda, volem denunciar que l'equip de govern no ens va convocar. Si no hagués estat per la intervenció dels companys de la CUP no ens hauríem assabentat de la reunió, tot i ser nosaltres qui vam posar el tema a debat. Ho considerem una greu desconsideració i una forma barroera de silenciar una opinió que s’ha demostrat incòmoda per a l’actual equip de govern. També fem constar que no hi havia cap representant de la resta d'entitats de la ciutat.

D'altra banda, creiem que havent-se generat el debat al carrer, l’equip de govern hauria d'haver optat per una fórmula oberta a tota la ciutadania per tractar el tema: una Audiència Pública formativa i informativa o bé qualsevol altra fórmula que evités els massa habituals acords de despatx, menystenint la opinió de la resta de conciutadans i restringint i ocultant informació amb nul·la transparència. Cal recordar que tenir la majoria a l'arc consistorial no vol dir tenir carta blanca ni legitimitat per fer i desfer a plaer, i molt menys en un tema com aquest; simptomàtic de fins a quin punt l'"esperit" de la desmemòria i l'oblit de la transició han arribat a tacar no només l'imaginari col·lectiu sinó també unes pràctiques receloses i desconsiderades amb la ciutadania des del govern municipal.

Pel que fa al contingut de la reunió, s'inicià amb la intervenció del tècnic del Museu Comarcal, on exposà en un informe els pros i els contres de la retirada del monument. La seva conclusió fou que, aprofitant les obres de remodelació de la plaça, la millor opció era traslladar la creu al seu lloc original: la plaça del Pati, retirant el basament on hi ha gravada la inscripció franquista (“A nuestros caídos 1936-1939) i d'aquesta manera donar continuïtat a la intenció original dels impulsors de la recuperació de la creu de terme durant els anys 40. 

També es va expressar el rector de la parròquia dient que “calia oblidar el passat i mirar cap al futur” amb l'estètica com a únic argument pel seu manteniment a la plaça Major. L'artista Josep Minguell també va fer una anàlisi essencialment estètica a favor del manteniment de la ubicació actual de la creu. La resta de convidats no es van pronunciar de forma clara. 

Recordem que el que nosaltres denunciàvem és que el monument en el seu conjunt (la ubicació, el símbol de la creu, i la inscripció), formen part d'un conjunt simbòlic franquista perquè fou promogut per la Comisión pro Monumento a los Caídos que als anys 50 va decidir restaurar i instal·lar la creu a la seva ubicació actual sobre una basament amb la inscripció-homenatge. 

L'equip de govern reconegué la simbologia franquista del monument denunciada per nosaltres, sempre segons l'inventari realitzat pel Memorial Democràtic. Però circumscrivia aquest reconeixement a la inscripció del basament, desvinculant la seva ubicació i el símbol de la creu com a part d'aquella simbologia. L'equip de govern va reiterar en diverses ocasions que la seva intenció era la desclassificació de la creu de l'inventari de monuments franquistes i per això va insinuar la possibilitat de tapar la inscripció i posar un element explicatiu.

Finalment han decidit mantenir la creu al lloc actual i tapar la inscripció. En aquesta decisió detectem una greu manca de coherència, perquè fou l'equip de govern qui van encarregar un estudi tècnic el qual fa unes recomanacions i finalment han acabat fent el contrari. A més, amb això està clar que la decisió ha estat una decisió política. Nosaltres insistim, hi ha qüestions que en democràcia no es poden consultar perquè formen part intrínseca de les condicions necessàries perquè aquesta es doni. 

La permanència de la simbologia franquista als espais públics és una d'aquestes qüestions i les lleis democràtiques vigents així ho regulen. La creu de la plaça Major no és una creu de terme, és un monument que la dictadura franquista va dotar d'una càrrega simbòlica integral, commemorant i proclamant el domini i la submissió a un govern dictatorial amb connivència amb l'església catòlica i que avui en dia cal retirar de l'espai públic i dipositar al Museu Comarcal per a la seva correcta interpretació i divulgació simbòlica, iconogràfica i històrica.