dilluns, 16 de febrer del 2015

«Les Nostres Energies», un documental sobre el nostre sistema energètic, al Casal

El proper diumenge 22 de febrer a les 18 h, el Casal Popular el Rostoll projectarà el documental «Les Nostres Energies». Les «Nostres Energies» és un documental d'Enginyers sense Fronteres dirigit per Miquel Carrillo que vol fer una denúncia de l’actual sistema energètic a Catalunya, tant des del punt de vista de la seva escassa sostenibilitat com de la seva concepció ademocràtica. Pretén fer veure el conjunt d’impactes ambiental que un sistema extractivista i concentrat, basat en fonts no renovables majoritàriament, té sobre el conjunt d’un territori densament poblat com el nostre.

El documental també vol superar la visió de que els impactes i les agressions ambientals són lluny, a d’altres països i continents: des de la industrialització de Catalunya s’han anat acumulant ben a prop, superposant tecnologies però sense deixar de banda el mateix sistema ni abandonar mai fonts energètiques molt qüestionades per la població a tot el territori.

Igualment, l’audiovisual vol qüestionar la relació clientelar que existeix entre la població i les empreses que produeixen i comercialitzen l’energia, tot demanant-se per altres maneres de construir el model energètic, amb un visió molt més política i des d’una concepció participativa d’aquesta, més pròpia del nostre temps, i que comenci a trencar un esquema on els interessos oligàrquics, a nivell local i internacional, marquen netament l’agenda.

Després del documental, tindrà lloc un col·loqui amb Cristina Pina, membre d'Enginyers sense Fronteres, on podrem comentar aspectes sobre el documental i aprofundir més sobre el model energètic català.


dimecres, 21 de gener del 2015

El Rostoll entrega la panera de Nadal

Un any mes, el Casal Popular El Rostoll ha sortejat una panera de Nadal amb productes de la terra i de proximitat. La cistella fou entregada a la guanyadora, Ramona Barniol, veïna d'Agramunt que havia comprat el número 614. Aquest any, el número premiat havia de correspondre als tres últims dígits del primer premi de la Grossa de cap d'any.

La panera contenia diversos productes de les nostres comarques ponentines com ratafia (d'elaboració pròpia del Casal), neules i vanos del gat del rosal, albades de Tàrrega, mel, torrons diversos i xocolata a la pedra d'Agramunt, vi blanc, negre i cava de l'Olivera de Vallbona, un pernil d'espatlla, formatge de cabra, embotits diversos, una garrafa de 5 litres d’oli d’oliva de Nalec, olives arbequines, el llibre Històries del Paradís de Xavi Sarrià, el CD dels Ebri Knight, un DVD, una samarreta i la senalla, entre d'altres productes.

Aprofitem per agrair la col·laboració i el suport de totes aquelles persones que ens compraren algun nombre durant aquests mesos previs. Amb la seva participació contribueixen al nostre finançament, amb l'objectiu de fer del Casal un espai autogestionat.

Salut i bon any 2015!

diumenge, 11 de gener del 2015

El Casal projectarà el documental Ciutat Morta

El proper dissabte 17 de gener a les 19 h, el Casal Popular el Rostoll projectarà la pel·lícula documental "Ciutat Morta". "Ciutat Morta", dirigida per Xavier Artigas i Xapo Ortega i produïda a través del micro-mecenatge per Metromuster, relata els fets de la nit del 4F a través de la història del personatge principal Patricia Heras, coneguda com la poeta difunta.

El cas 4F significa un dels pitjors casos de corrupció policial a Barcelona, ocorregut la nit del 4 de febrer de 2006, i que va acabar amb una càrrega policial al voltant d'un teatre ocupat al centre de Barcelona. Entre els cops de porra, van començar a caure objectes des del terrat de la casa ocupada. Segons va relatar per ràdio l'Alcalde de Barcelona Joan Clos poques hores després, un dels guàrdies urbans, que anava sense casc, va quedar en coma per l'impacte d'un test. Les detencions que van venir immediatament després del tràgic incident ens relaten la crònica d'una venjança. Tres joves detinguts, d'origen sud-americà, són greument torturats i privats de llibertat durant dos anys, a l'espera d'un judici en el qual poc importava qui havia fet què. Poc importava que l'objecte que va ferir el policia hagués estat tirat des d'un terrat mentre que els detinguts estaven a peu de carrer. Dos detinguts aquella nit -Patricia i Alfredo- ni tan sols estaven presents al lloc dels fets: van ser detinguts en un hospital pròxim i trobats sospitosos per la seva forma de vestir. Poc importava si hi havia proves o evidències que exculpaven a tots els acusats. Aquell judici no jutjava a individus sinó a tot un col·lectiu.

Patricia Heras, a qui anem coneixent mitjançant la seva poesia i el testimoni de les seves amigues i ex-parelles sentimentals, és una jove estudiant de literatura que fou detinguda injustament juntament amb el seu amic Alfredo en un hospital. Aquesta detenció, dos anys d'angoixa a l'espera del judici i tres anys de condemna a la presó, no solament va destrossar la seva vida, sinó que aquests fets disparen la seva productivitat literària que va quedant registrada a un bloc que titula de forma premonitòria: Poeta Difunta. Patricia se suïcida durant una sortida de la presó, l'abril del 2011.

Anys més tard, es coneix que dos policies, que també participaren en les tortures als detinguts de la nit del 4F, són condemnats a inhabilitació i penes de presó de més de 2 anys per manipulació de proves i haver torturat a un noi afro-americà. Recentment, s'ha sabut que aquests dos agents de la guardia urbana, de 34 i 38 anys, han estat prejubilats amb una pensió vitalícia de 1600 i 1800 euros respectivament.

"Ciutat Morta" ha guanyat el premi al millor documental del Festival de Màlaga, premiada al Festival de Guia d'Isora, MiradasDoc, entre d'altres, i va ser seleccionada al Festival de Sant Sebastià. De totes maneres, la producció i estrena del documental, així com també la seva participació en ambdós festivals s'ha fet en un clímax de silenci mediàtic. La Vanguardia, tot i parlar en diverses ocasions sobre els dos festivals, no va fer cap menció especial a "Ciutat Morta". Com tampoc ho va fer TV3, que a més, quan els autors van demanar d'emetre el documental, la televisió pública ho va rebutjar argumentant que era parcial. Després de ser guardonat, però, s'ha compromès a emetre'l durant la temporada 2014-15.


dilluns, 29 de desembre del 2014

El Casal Popular el Rostoll atorga el Premi al Botifler de l’any a la senyora Rosa Maria Mora, presidenta del consell comarcal de l’Urgell

El passat 28 de desembre, el Casal va celebrar l'entrega de la primera edició del premi Botifler de l’Any. El premi és un certamen anual que, en clau de sàtira i denúncia, pretén “premiar” aquelles personalitats o institucions que hagin protagonitzat episodis de desafortunat patriotisme a la ciutat de Tàrrega o a la comarca de l'Urgell durant l'any que acaba.

La guanyadora d’aquesta edició, amb un 49’5% dels vots, ha estat la Sra. Rosa Maria Mora Valls, Presidenta del Consell Comarcal de l’Urgell i alcaldessa d’Anglesola per Convergència i Unió (CiU). 

La premiada estava nominada per haver cedit i penjat la bandera espanyola al balcó del Consell Comarcal al primer avís de la Subdelegació del Govern. Nominada, també, per haver-se apujat el sou a l’inici de la legislatura actual. I nominada per cobrar en el període 2009-2012 212.000 euros bruts per formar part de diversos òrgans i consells d'administració vinculats a La Caixa. 

En clau d’humor, el Casal li ha preparat un premi que constava d’un guardó al Botifler de l’Any, una estelada (per si es decideix a canviar la bandera del Consell Comarcal) i un val per un dinar en un restaurant de Tàrrega (ja que actualment no cobra les dietes de la Caixa). 

Els altres nominats de l’edició d’enguany eren Joan Pujal i Llombart, Regidor a l’Ajuntament de Tàrrega pel PP, nominat per utilitzar un discurs populista i pel seu afany d’aconseguir una poltrona, i Jaume Pallàs Carbonell, alcalde de Sant Martí de Riucorb pel mateix partit, nominat per haver-se negat a cedir espais municipals per a la votació del procés participatiu del 9-N.

dijous, 18 de desembre del 2014

El Casal organitza la primera edició del premi Botifler de l'Any

Arribem al final del present any 2014, i toca fer balanç. Aquest any el Casal organitza la primera edició del premi Botifler de l’Any. El premi és un certamen anual que, en clau de sàtira i denúncia, preten “premiar” aquelles personalitats o institucions que hagin protagonitzat episodis de desafortunat patriotisme a la ciutat de Tàrrega o a la comarca de l'Urgell durant l'any que acaba. El Casal Popular el Rostoll proposa els nominats i per votació popular s’escolleix el guanyador del premi. 

Les votacions es podran dur a terme electrònicament a través de l'enllaç següent http://goo.gl/forms/gwm8lfYYqr, o bé presencialment en una urna al Casal, els divendres de 19 h a 1 h i dissabte de 18 h a 1 h. Encara que l'aplicatiu demani que cal iniciar sessió amb el correu (evitar votar dos cops amb el mateix correu), la votació es secreta ja que no queda enregistrat el correu al formulari de respostes.

L'entrega del premi Botifler de l'Any s'entregarà el dia 28 de desembre a la 13 h al Casal Popular el Rostoll, amb la celebració d'un vermut popular.

A continuació us detallem els candidats i els motius de la seva nominació:

1. Rosa Maria Mora Valls

Qui és?

Presidenta del Consell Comarcal de l’Urgell i alcaldessa d’Anglesola per Convergència i Unió (CiU). És militant d'Unió Democràtica de Catalunya, el partit de Duran i Lleida.

Per què la nominem?

Nominada per haver cedit i penjat la bandera espanyola al balcó del Consell Comarcal al primer avís de la Subdelegació del Govern: temia una possible suspensió de càrrec i una multa (poc més de 2.000 euros), però en ple procés independentista cal cedir a la primera? Nominada, també, per haver-se apujat el sou a l’inici de la legislatura actual encara que fos perquè feia més hores (mentre el seu partit retallava i retalla!). I nominada per cobrar en el període 2009-2012 212.000 euros bruts per formar part de diversos òrgans i consells d'administració vinculats a La Caixa. De ben segur que serà ben transparent quan s'expliqui; per això es caracteritza el Consell Comarcal de l'Urgell.

Més informació:

2. Joan Pujal i Llombart

Qui és?

Regidor a l’Ajuntament de Tàrrega pel Partit Popular (PP)

Per què el nominem?

Nominat per utilitzar un discurs netament populista i pel seu afany d’aconseguir una poltrona. President de la Federació d'Associacions de Veïns de Tàrrega (FAVT) encara que va prometre que deixaria de ser-ne president en cas de ser escollit regidor. Nominat també per la seva llarga carrera política: antic militant de Convergència durant anys que es va plantar (sembla que perquè no volien posar-lo en un bon lloc de la llista per sortir de regidor) per presentar-se com a cap de llista pel Partit Blau (partit que va néixer arran de l’esfondrament del Carmel a Barcelona i que ell es va mig apropiar); després del fracàs amb el Partit Blau, es va passar a l'altre partit blau, el de debò, el de les gavines, gràcies a què fou cap de llista. Finalment aquesta legislatura aconseguí el seu somni de ser regidor de l'Ajuntament i fidel servidor als interessos populars, encara que sigui amb el partit refundat per José María Aznar.

Més informació:

3. Jaume Pallàs Carbonell

Qui és?

Alcalde de Sant Martí de Riucorb pel Partit Popular (PP)

Per què el nominem?

Per ser alcalde per un partit que ataca i menysté tot allò que és català, com la llengua, i oposar-se del tot al dret a l'autodeterminació del poble català. Nominat per haver-se negat a cedir espais municipals per a la votació del procés participatiu del 9-N, per la qual cosa recaigué tota la responsabilitat en les associacions del poble.

Més informació: