Simbologia franquista a Tàrrega, una decisió a porta tancada

El passat 3 d’octubre vam assistir a una reunió informal a l'ajuntament, organitzada per l'equip de govern, a porta tancada i “amb experts”, arran de la publicació d’un article nostre a la Nova Tàrrega del 17 d’agost i una instància registrada amb anterioritat i que a dia d'avui encara no ha estat resposta, on denunciàvem la simbologia franquista de la creu de plaça Major. Una reunió on estaven convocats representants dels grups municipals, tècnics del Museu Comarcal i del Departament de Cultura de la Generalitat, un restaurador, dos artistes locals, el rector i finalment, exregidors, opinadors i tertulians de la societat targarina que, ben bé, no sabem segons quin criteri van ser convocats.

D'una banda, volem denunciar que l'equip de govern no ens va convocar. Si no hagués estat per la intervenció dels companys de la CUP no ens hauríem assabentat de la reunió, tot i ser nosaltres qui vam posar el tema a debat. Ho considerem una greu desconsideració i una forma barroera de silenciar una opinió que s’ha demostrat incòmoda per a l’actual equip de govern. També fem constar que no hi havia cap representant de la resta d'entitats de la ciutat.

D'altra banda, creiem que havent-se generat el debat al carrer, l’equip de govern hauria d'haver optat per una fórmula oberta a tota la ciutadania per tractar el tema: una Audiència Pública formativa i informativa o bé qualsevol altra fórmula que evités els massa habituals acords de despatx, menystenint la opinió de la resta de conciutadans i restringint i ocultant informació amb nul·la transparència. Cal recordar que tenir la majoria a l'arc consistorial no vol dir tenir carta blanca ni legitimitat per fer i desfer a plaer, i molt menys en un tema com aquest; simptomàtic de fins a quin punt l'"esperit" de la desmemòria i l'oblit de la transició han arribat a tacar no només l'imaginari col·lectiu sinó també unes pràctiques receloses i desconsiderades amb la ciutadania des del govern municipal.

Pel que fa al contingut de la reunió, s'inicià amb la intervenció del tècnic del Museu Comarcal, on exposà en un informe els pros i els contres de la retirada del monument. La seva conclusió fou que, aprofitant les obres de remodelació de la plaça, la millor opció era traslladar la creu al seu lloc original: la plaça del Pati, retirant el basament on hi ha gravada la inscripció franquista (“A nuestros caídos 1936-1939) i d'aquesta manera donar continuïtat a la intenció original dels impulsors de la recuperació de la creu de terme durant els anys 40. 

També es va expressar el rector de la parròquia dient que “calia oblidar el passat i mirar cap al futur” amb l'estètica com a únic argument pel seu manteniment a la plaça Major. L'artista Josep Minguell també va fer una anàlisi essencialment estètica a favor del manteniment de la ubicació actual de la creu. La resta de convidats no es van pronunciar de forma clara. 

Recordem que el que nosaltres denunciàvem és que el monument en el seu conjunt (la ubicació, el símbol de la creu, i la inscripció), formen part d'un conjunt simbòlic franquista perquè fou promogut per la Comisión pro Monumento a los Caídos que als anys 50 va decidir restaurar i instal·lar la creu a la seva ubicació actual sobre una basament amb la inscripció-homenatge. 

L'equip de govern reconegué la simbologia franquista del monument denunciada per nosaltres, sempre segons l'inventari realitzat pel Memorial Democràtic. Però circumscrivia aquest reconeixement a la inscripció del basament, desvinculant la seva ubicació i el símbol de la creu com a part d'aquella simbologia. L'equip de govern va reiterar en diverses ocasions que la seva intenció era la desclassificació de la creu de l'inventari de monuments franquistes i per això va insinuar la possibilitat de tapar la inscripció i posar un element explicatiu.

Finalment han decidit mantenir la creu al lloc actual i tapar la inscripció. En aquesta decisió detectem una greu manca de coherència, perquè fou l'equip de govern qui van encarregar un estudi tècnic el qual fa unes recomanacions i finalment han acabat fent el contrari. A més, amb això està clar que la decisió ha estat una decisió política. Nosaltres insistim, hi ha qüestions que en democràcia no es poden consultar perquè formen part intrínseca de les condicions necessàries perquè aquesta es doni. 

La permanència de la simbologia franquista als espais públics és una d'aquestes qüestions i les lleis democràtiques vigents així ho regulen. La creu de la plaça Major no és una creu de terme, és un monument que la dictadura franquista va dotar d'una càrrega simbòlica integral, commemorant i proclamant el domini i la submissió a un govern dictatorial amb connivència amb l'església catòlica i que avui en dia cal retirar de l'espai públic i dipositar al Museu Comarcal per a la seva correcta interpretació i divulgació simbòlica, iconogràfica i històrica.

El Casal Popular el Rostoll: Punt i seguit

El proper dissabte 29 de setembre, el Casal Popular el Rostoll tanca portes després de 8 anys de la seva obertura. Tanca el local situat a la plaça dels Àlbers, número 10 de Tàrrega, però des del Rostoll continuem actius com a col·lectiu: la lluita continua!!!

Seguirem defensant l'associacionisme, el feminisme, el pensament crític, el territori, els drets LGTBI, l'autogestió, el català, el canvi social, l'internacionalisme,... I més que mai la República Catalana i la llibertat dels presos polítics!

Mobilització permanent, unitat i boicot als monopolis econòmics espanyols que sabotegen la democràcia catalana: Endesa, Telefònica, Gas Natural... i tot l'Íbex 35!

Dissabte 29, us convidem a la festade tancament del local, hi haurà soparpopular a les 21 h i concert amb els grups Lo Petit Comitè i Pasqual i els Desnatats!

Us podeu apuntar al sopar fins dijous dia 27 al formulari de reserva que trobareu a la nostra web: http://elrostoll.blogspot.com/p/reserva-sopar.html

La Marxa de Torxes recorrerà els carrers de Tàrrega per reclamar la República Catalana

Enguany pren el nom de Marxa de Torxes per la República Catalana

Un any més, des de Tàrrega per la Independència (secció local de l’Assemblea Nacional Catalana) i el Casal Popular el Rostoll, organitzem la ja popular Marxa de Torxes. Enguany, se sumen a l’organització d’aquest acte La Soll i Òmnium Cultural Segarra-Urgell. La marxa, que arriba a la setena edició, canvia el nom: de Marxa de Torxes per la Independència passarà a anomenar-se Marxa de Torxes per la República Catalana, amb l’objectiu de reclamar la implementació de la República i l’alliberament de presos i preses polítiques, el retorn d’exiliats i exiliades i l’absolució d’encausats i encausades. 

Aquest any la marxa se celebrarà el dilluns 10 de setembre per tal de commemorar la Diada Nacional de Catalunya, de l’Onze de Setembre). La marxa arrencarà des de la plaça dels Comediants, a les 10 de la nit, i recorrerà diversos carrers del municipi fins a arribar a la plaça de les Nacions sense Estat, on es llegirà el manifest. Durant tot el recorregut ens acompanyarà la música tradicional dels Grallers de la Barra de l’Associació Guixanet. 

El preu per comprar una torxa és de 3 euros. Els tiquets es podran comprar el mateix dia a la plaça dels Comediants a partir de les 9 del vespre i fins a les 10 de la nit, o bé es podran adquirir anticipadament al local de Tàrrega per la Independència (carrer del Carme), a la La Soll (plaça de les Nacions) o a Còpies Maite, en l’horari comercial habitual.

El símbol franquista de la Plaça Major

L'anomenada Creu de Terme del Pati del segle XIV evidentment no era un monument franquista quan estava situada a la seva ubicació original, en algun lloc indeterminat de la plaça del Pati. Quan aquesta fou replicada i traslladada a la Plaça Major, hi va anar reinterpretada com un símbol diferent. La reconstrucció de la creu i la inclusió de la inscripció franquista al basament formen un conjunt monumental promogut per la “Comisión pro Monumento a los Caídos”, inaugurada l'any 1955, sota un règim dictatorial al país i un ajuntament franquista a la nostra ciutat. 

Des del moment en què aquesta comissió encarregà una sèrie de projectes per a la reconstrucció de la creu i guanyà el concurs l'escultor Carles Andón, incloent a la creu refeta l'afegit d'un basament amb la inscripció “A nuestros caídos MCMXXXVI – XCMXXXIX” (1936-1939), s'entrà de ple en una nova reinterpretació de tot l'element arquitectònic. 

A més, la seva reubicació al centre neuràlgic de Tàrrega, on abans hi havia hagut la Font de les Carnisseries, no fou una decisió merament estètica i neutral. El nacionalcatolicisme, simbolitzat amb la creu cristiana, i tota la càrrega adoctrinadora de la vida pública i privada en plena autarquia del règim dictatorial, s'unia a l'homenatge explícit als caiguts del bàndol nacional a través de la inscripció. Allò que la República va intentar separar escrupolosament (estat i religió), la dictadura ho va tornar a unir de forma indeleble i ho va simbolitzar en monuments com aquest, intervenint tant a l'espai públic com a l'espai privat. 

És per això que la creu, protegida i catalogada actualment com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL), està inclosa dins l'inventari dels monuments franquistes realitzat pel Memorial Democràtic, on es descriu com a “creu de terme transformada en creu als caiguts”. 

No es tracta doncs només d'ubicacions, sinó de simbologia. No ens enganyem, l'espai públic és un espai de lluita i controvèrsia, i pensar-lo com a espai neutral és un intent més per aconseguir la seva manipulació i control. Que durant la postguerra i en plena dictadura la decisió de la seva reubicació per part de prohoms targarins fos objecte de debat en clau estètica o històrica, no vol dir que actualment estiguem en aquesta mateixa tessitura, acabada la dictadura i amb una transició cap a la democràcia tancada en fals i fonamentada en l'oblit. No explicar la càrrega simbòlica de la creu i ocultar-la sota la neutralitat de l'estètica, és amagar-la, és mantenir el desconeixement sobre una part de la nostra història, la part dels perdedors, i perpetuar la veritat dels que van guanyar.

La fotografia que adjuntem, feta pel fotògraf Miquel Martí Florensa és prou significativa. Any 1939, plaça Major de Tàrrega, ofici religiós commemorant l'entrada de les tropes franquistes. Creu (religió) i homenatge als caiguts (poder). Unió que més endavant fou reproduïda a través de la Creu de Terme, del 1955 fins l'actualitat, trasplantada al bell mig de la plaça Major amb la inscripció, i recordant a l'espai públic més emblemàtic de Tàrrega qui va guanyar, qui va perdre i a qui s'havia d'obeir. 

La creu i el capitell, les parts esculpides amb motius religiosos, que actualment estan a la Plaça Major, són còpies dels originals que es troben al Museu Comarcal. L'únic element original que hi perviu és el basament amb la inscripció. Nosaltres creiem que caldria retirar-ho tot i dipositar-ho al Museu Comarcal de l'Urgell, ubicació que permetria interpretar i explicar correctament la seva simbologia i la seva història. 

Hi ha qüestions que en democràcia no es poden consultar perquè formen part intrínseca de les condicions necessàries perquè aquesta es doni. La permanència de la simbologia franquista als espais públics és una d'aquestes qüestions i les lleis democràtiques vigents així ho regulen. A Catalunya, en democràcia, els símbols franquistes es retiren de l'espai públic i no es busquen excuses. Amb tots els respectes, creiem que està prou clar.

El Casal Popular el Rostoll demana la retirada del monument franquista de la Creu de Terme de la plaça Major de Tàrrega

L'associació demana la retirada de la creu on consta gravada la inscripció “A nuestros caídos MCMXXXVI – XCMXXXIX”, i el seu trasllat al Museu Comarcal de l'Urgell, amb motiu de les properes obres de remodelació de la plaça 

L'associació cultural Casal Popular el Rostoll, amb motiu de l'inici de les properes obres de remodelació de la plaça Major de Tàrrega la propera tardor, ha registrat una instància a l'ajuntament demanant la retirada de la plaça del monument de la creu de terme i la inscripció que hi ha gravada al seu basament “A nuestros caídos MCMXXXVI – XCMXXXIX”.

L'associació constata que aquest element arquitectònic, catalogat amb el número 3450 al cens de simbologia franquista realitzat pel Memorial Democràtic i descrit al mateix catàleg com a “creu de terme transformada en creu als caiguts”, és una rèplica de la creu, dipositada al Museu Comarcal de l'Urgell. La inscripció fou gravada al basament de la creu en homenatge a les víctimes del bàndol nacional quan es va decidir la seva reubicació a l'espai central de la plaça Major, durant els anys 50 del segle XX.

“Ni la nova ubicació, ni el moment del seu trasllat, ni -evidentment- el fet d'afegir al basament la inscripció van ser actes neutres ni innocents” afirmen membres de l'associació. L'espai on es va situar, continuen, “és un dels llocs més representatius i transitats de Tàrrega, davant de la seu dels poders fàctics de l'època: l'ajuntament i l'església parroquial. La dictadura franquista, en plena autarquia econòmica, commemorava i homenatjava d'aquesta manera el suport i la connivència de l'església catòlica amb la dictadura. El nacionalcatolicisme, simbolitzat mitjançant la creu, el qual durant 40 anys fou utilitzat com a eina de control i adoctrinament de la vida pública i privada, s'unia a través d'aquest monument, a l'homenatge explícit a les víctimes del bàndol nacional”.

Creuen que el govern municipal ha de ser proactiu i “no amagar-se rere criteris tècnics”. “La retirada de la creu de terme i la inscripció del seu basament és una qüestió política, d'higiene democràtica i de compliment de les lleis vigents, de la mateixa manera que retirar totes les plaques franquistes de l'Instituto Nacional de la Vivienda (INV) dels carrers de Tàrrega”.

Finalment conclouen que “el manteniment d'una simbologia que honora i commemora un cop d'estat que va acabar amb el règim legítim democràtic republicà, avui en dia no és justificable de cap manera”.

Comunicat del Casal en relació a l'expulsió de l'associació Agrat del recinte dels Silos

Des del Casal Popular el Rostoll, donem suport a les nostres companyes d’Agrat i rebutgem l’acció clientelista (o simple venjança després de "l'afer" Carnestoltes) que van patir el dissabte passat per part de l’equip de govern de l’Ajuntament de Tàrrega format per PDeCat i ERC. 

No podem tolerar aquest actes per part de qui sostenta el poder de la nostra població contra qui de forma altruïsta actua i fa activitats pel poble i amb el poble.

El Casal entrega la panera de Nadal

Un any més, i com ja ve essent habitual des de la seva obertura l’any 2011, el Casal Popular El Rostoll ha fet entrega de la panera de Nadal amb productes de proximitat i de la terra. El número premiat ha estat el número 795, que coincidia amb les últimes tres xifres del primer premi de la Grossa de Cap d’Any. 

La panera contenia diversos productes de l’entorn més proper com ratafia (d'elaboració pròpia), neules i vanos del Gat del Rosal, albades de Tàrrega, carquinyolis, mel, torrons diversos i xocolata a la pedra d'Agramunt, vi blanc, negre i cava de l'Olivera de Vallbona, cervesa artesana Matoll, moscatell, un pernil d'espatlla, formatge de cabra d’Albió, embotits diversos de Guimerà, una garrafa de 5 litres d’oli d’oliva de Rocafort, l'últim CD de Carlitos Miñarro "Impuls", i la senalla.

No podem acabar sense agrair a tota aquella gent que ha col·laborat i participat un cop més, ja que amb la seva participació contribueixen al nostre finançament, amb l'objectiu de fer del Casal un espai autogestionat.