dimecres, 5 de setembre de 2018

La Marxa de Torxes recorrerà els carrers de Tàrrega per reclamar la República Catalana

Enguany pren el nom de Marxa de Torxes per la República Catalana

Un any més, des de Tàrrega per la Independència (secció local de l’Assemblea Nacional Catalana) i el Casal Popular el Rostoll, organitzem la ja popular Marxa de Torxes. Enguany, se sumen a l’organització d’aquest acte La Soll i Òmnium Cultural Segarra-Urgell. La marxa, que arriba a la setena edició, canvia el nom: de Marxa de Torxes per la Independència passarà a anomenar-se Marxa de Torxes per la República Catalana, amb l’objectiu de reclamar la implementació de la República i l’alliberament de presos i preses polítiques, el retorn d’exiliats i exiliades i l’absolució d’encausats i encausades. 

Aquest any la marxa se celebrarà el dilluns 10 de setembre per tal de commemorar la Diada Nacional de Catalunya, de l’Onze de Setembre). La marxa arrencarà des de la plaça dels Comediants, a les 10 de la nit, i recorrerà diversos carrers del municipi fins a arribar a la plaça de les Nacions sense Estat, on es llegirà el manifest. Durant tot el recorregut ens acompanyarà la música tradicional dels Grallers de la Barra de l’Associació Guixanet. 

El preu per comprar una torxa és de 3 euros. Els tiquets es podran comprar el mateix dia a la plaça dels Comediants a partir de les 9 del vespre i fins a les 10 de la nit, o bé es podran adquirir anticipadament al local de Tàrrega per la Independència (carrer del Carme), a la La Soll (plaça de les Nacions) o a Còpies Maite, en l’horari comercial habitual.

divendres, 10 d’agost de 2018

El símbol franquista de la Plaça Major

L'anomenada Creu de Terme del Pati del segle XIV evidentment no era un monument franquista quan estava situada a la seva ubicació original, en algun lloc indeterminat de la plaça del Pati. Quan aquesta fou replicada i traslladada a la Plaça Major, hi va anar reinterpretada com un símbol diferent. La reconstrucció de la creu i la inclusió de la inscripció franquista al basament formen un conjunt monumental promogut per la “Comisión pro Monumento a los Caídos”, inaugurada l'any 1955, sota un règim dictatorial al país i un ajuntament franquista a la nostra ciutat. 

Des del moment en què aquesta comissió encarregà una sèrie de projectes per a la reconstrucció de la creu i guanyà el concurs l'escultor Carles Andón, incloent a la creu refeta l'afegit d'un basament amb la inscripció “A nuestros caídos MCMXXXVI – XCMXXXIX” (1936-1939), s'entrà de ple en una nova reinterpretació de tot l'element arquitectònic. 

A més, la seva reubicació al centre neuràlgic de Tàrrega, on abans hi havia hagut la Font de les Carnisseries, no fou una decisió merament estètica i neutral. El nacionalcatolicisme, simbolitzat amb la creu cristiana, i tota la càrrega adoctrinadora de la vida pública i privada en plena autarquia del règim dictatorial, s'unia a l'homenatge explícit als caiguts del bàndol nacional a través de la inscripció. Allò que la República va intentar separar escrupolosament (estat i religió), la dictadura ho va tornar a unir de forma indeleble i ho va simbolitzar en monuments com aquest, intervenint tant a l'espai públic com a l'espai privat. 

És per això que la creu, protegida i catalogada actualment com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL), està inclosa dins l'inventari dels monuments franquistes realitzat pel Memorial Democràtic, on es descriu com a “creu de terme transformada en creu als caiguts”. 

No es tracta doncs només d'ubicacions, sinó de simbologia. No ens enganyem, l'espai públic és un espai de lluita i controvèrsia, i pensar-lo com a espai neutral és un intent més per aconseguir la seva manipulació i control. Que durant la postguerra i en plena dictadura la decisió de la seva reubicació per part de prohoms targarins fos objecte de debat en clau estètica o històrica, no vol dir que actualment estiguem en aquesta mateixa tessitura, acabada la dictadura i amb una transició cap a la democràcia tancada en fals i fonamentada en l'oblit. No explicar la càrrega simbòlica de la creu i ocultar-la sota la neutralitat de l'estètica, és amagar-la, és mantenir el desconeixement sobre una part de la nostra història, la part dels perdedors, i perpetuar la veritat dels que van guanyar.


La fotografia que adjuntem, feta pel fotògraf Miquel Martí Florensa és prou significativa. Any 1939, plaça Major de Tàrrega, ofici religiós commemorant l'entrada de les tropes franquistes. Creu (religió) i homenatge als caiguts (poder). Unió que més endavant fou reproduïda a través de la Creu de Terme, del 1955 fins l'actualitat, trasplantada al bell mig de la plaça Major amb la inscripció, i recordant a l'espai públic més emblemàtic de Tàrrega qui va guanyar, qui va perdre i a qui s'havia d'obeir. 

La creu i el capitell, les parts esculpides amb motius religiosos, que actualment estan a la Plaça Major, són còpies dels originals que es troben al Museu Comarcal. L'únic element original que hi perviu és el basament amb la inscripció. Nosaltres creiem que caldria retirar-ho tot i dipositar-ho al Museu Comarcal de l'Urgell, ubicació que permetria interpretar i explicar correctament la seva simbologia i la seva història. 

Hi ha qüestions que en democràcia no es poden consultar perquè formen part intrínseca de les condicions necessàries perquè aquesta es doni. La permanència de la simbologia franquista als espais públics és una d'aquestes qüestions i les lleis democràtiques vigents així ho regulen. A Catalunya, en democràcia, els símbols franquistes es retiren de l'espai públic i no es busquen excuses. Amb tots els respectes, creiem que està prou clar.

dimecres, 1 d’agost de 2018

El Casal Popular el Rostoll demana la retirada del monument franquista de la Creu de Terme de la plaça Major de Tàrrega


L'associació demana la retirada de la creu on consta gravada la inscripció “A nuestros caídos MCMXXXVI – XCMXXXIX”, i el seu trasllat al Museu Comarcal de l'Urgell, amb motiu de les properes obres de remodelació de la plaça 


L'associació cultural Casal Popular el Rostoll, amb motiu de l'inici de les properes obres de remodelació de la plaça Major de Tàrrega la propera tardor, ha registrat una instància a l'ajuntament demanant la retirada de la plaça del monument de la creu de terme i la inscripció que hi ha gravada al seu basament “A nuestros caídos MCMXXXVI – XCMXXXIX”.

L'associació constata que aquest element arquitectònic, catalogat amb el número 3450 al cens de simbologia franquista realitzat pel Memorial Democràtic i descrit al mateix catàleg com a “creu de terme transformada en creu als caiguts”, és una rèplica de la creu, dipositada al Museu Comarcal de l'Urgell. La inscripció fou gravada al basament de la creu en homenatge a les víctimes del bàndol nacional quan es va decidir la seva reubicació a l'espai central de la plaça Major, durant els anys 50 del segle XX.


“Ni la nova ubicació, ni el moment del seu trasllat, ni -evidentment- el fet d'afegir al basament la inscripció van ser actes neutres ni innocents” afirmen membres de l'associació. L'espai on es va situar, continuen, “és un dels llocs més representatius i transitats de Tàrrega, davant de la seu dels poders fàctics de l'època: l'ajuntament i l'església parroquial. La dictadura franquista, en plena autarquia econòmica, commemorava i homenatjava d'aquesta manera el suport i la connivència de l'església catòlica amb la dictadura. El nacionalcatolicisme, simbolitzat mitjançant la creu, el qual durant 40 anys fou utilitzat com a eina de control i adoctrinament de la vida pública i privada, s'unia a través d'aquest monument, a l'homenatge explícit a les víctimes del bàndol nacional”.

Creuen que el govern municipal ha de ser proactiu i “no amagar-se rere criteris tècnics”. “La retirada de la creu de terme i la inscripció del seu basament és una qüestió política, d'higiene democràtica i de compliment de les lleis vigents, de la mateixa manera que retirar totes les plaques franquistes de l'Instituto Nacional de la Vivienda (INV) dels carrers de Tàrrega”.

Finalment conclouen que “el manteniment d'una simbologia que honora i commemora un cop d'estat que va acabar amb el règim legítim democràtic republicà, avui en dia no és justificable de cap manera”.

dilluns, 5 de març de 2018

Comunicat del Casal en relació a l'expulsió de l'associació Agrat del recinte dels Silos

Des del Casal Popular el Rostoll, donem suport a les nostres companyes d’Agrat i rebutgem l’acció clientelista (o simple venjança després de "l'afer" Carnestoltes) que van patir el dissabte passat per part de l’equip de govern de l’Ajuntament de Tàrrega format per PDeCat i ERC. 

No podem tolerar aquest actes per part de qui sostenta el poder de la nostra població contra qui de forma altruïsta actua i fa activitats pel poble i amb el poble.

dijous, 25 de gener de 2018

El Casal entrega la panera de Nadal

Un any més, i com ja ve essent habitual des de la seva obertura l’any 2011, el Casal Popular El Rostoll ha fet entrega de la panera de Nadal amb productes de proximitat i de la terra. El número premiat ha estat el número 795, que coincidia amb les últimes tres xifres del primer premi de la Grossa de Cap d’Any. 

La panera contenia diversos productes de l’entorn més proper com ratafia (d'elaboració pròpia), neules i vanos del Gat del Rosal, albades de Tàrrega, carquinyolis, mel, torrons diversos i xocolata a la pedra d'Agramunt, vi blanc, negre i cava de l'Olivera de Vallbona, cervesa artesana Matoll, moscatell, un pernil d'espatlla, formatge de cabra d’Albió, embotits diversos de Guimerà, una garrafa de 5 litres d’oli d’oliva de Rocafort, l'últim CD de Carlitos Miñarro "Impuls", i la senalla.

No podem acabar sense agrair a tota aquella gent que ha col·laborat i participat un cop més, ja que amb la seva participació contribueixen al nostre finançament, amb l'objectiu de fer del Casal un espai autogestionat.