dimecres, 7 de setembre de 2011

Per la Festa Major i per la Diada, l’estelada al balcó!

La Festa Major de Tàrrega, la de setembre, és clar, és la que els darrers anys –per dir-ho així– ha estat menjada per la Fira de Teatre al Carrer. Una fira que d’altra banda, també ens agrada. Tradicionalment, es puja a Sant Eloi i s’hi fa l’Aplec; és una Festa Major que s’escau pels volts de la Diada Nacional de Catalunya.

Fa uns quants anys que el fet de penjar l’estelada al balcó de les llars particulars per la Diada s’està popularitzant: mostra una voluntat més reivindicativa i inequívoca que penjar la senyera. La senyera és la nostra bandera però el que volem dir és que cal anar més enllà perquè l’Estat espanyol no ens representa ni ens respecta tal com som. Ja que molts catalans pengem quatre barres afegim-hi una estrella, una senyera estelada. Fem-ho per la Diada i també per tota la Festa Major i per la Fira, ja que així Tàrrega es veurà una ciutat reivindicativa, desperta i catalana.


Celebrem, com no pot ser d’altra manera, que enguany a l’ajuntament hi llueixi una estelada per la Diada però hem de recordar que això no suposa un canvi real en aquest camí de lluita. Cal continuar treballant.

 
L’estelada és el símbol més evident d’una reivindicació històrica del poble català: la Independència del Regne d’Espanya i de la República Francesa. La nostra aposta ha de ser la ruptura democràtica, o sigui, l’aprofundiment democràtic per trencar amb els marcs estatals que ens oprimeixen i ens neguen exercir el nostre dret radicalment democràtic de l’Autodeterminació. L’Estat espanyol, però, i els seus satèl·lits, com els partits polítics, no vol entendre-ho i ens criminalitza; hom pot pensar llavors que no hi ha democràcia...? Uns satèl·lits que a casa nostra es diuen, PSC, PP, PSPV, PSIB... Altres partits no són partits satèl·lits de Madrid però són, i als molts fets cal remetre’s, el que s’anomena popularment “botiflers” o traïdors; partits catalans (i catalanistes, diguem-ne així) però que com a catalanistes no han volgut ni volen la llibertat plena del país; el peix al cove, els discursos incendiaris seguits de fets inexistents, la façana, la poltrona, la insuficiència: CiU, ERC, ICV, PSM, Bloc (o Compromís)...

Fa poc van sortir altres partits independentistes... que no són ni de dretes ni d’esquerres... ai, las! els seus diputats tenen les butxaques plenes. I ara es barallen i no es posen d’acord per si cal o no cal anar a les eleccions espanyoles del 20N... I què diem nosaltres? Doncs que la Independència cal treballar-la dia a dia, al carrer, a la feina, a l’escola, al barri, i si cal, a les urnes, és clar, però amb algú que no s’ompli les butxaques, amb persones que no es vanin del seu compromís amb paraules boniques i prou; el temps (i més aviat ha estat poc) ens ha donat la raó sobre messies i prohoms solidaris que es diuen independentistes.


Cal una altra manera de fer política, de fer societat, de preocupar-se pels serveis públics de qualitat i no de com desmantellar-los, de qüestionar dia sí i dia també les lleis, que ens imposen un rei (sí, encara en tenim), els atacs a la llengua i la diglòssia crònica, unes lleis que ens fan pagar la crisi amb atur, privatitzacions, pujades d’impostos, retallades sanitàries i educatives... I, per cert, si algú creia que li donàvem als immigrants la culpa de tot, s’equivoca de bat a bat; les culpes vertaderes d’aquesta mala gestió és dels polítics, de les burocràcies adinerades, de qui fomenta el fenomen migratori per enriquir-se, de la falta de democràcia dels governs i òrgans que no escollim de la Unió Europea, del Banc Central, de la Patronal...


Ja som grandets, us invitem a reflexionar-hi. Tot venia a propòsit de l’estelada: tot això és la Independència, tot això i l’organització popular, des de la base. Per la Festa Major i per la Diada, l’estelada al balcó!