Des
de fa uns quants mesos, els mitjans de comunicació parlen gairebé cada dia de
les accions de protesta “democràtica” protagonitzades per l’oposició
veneçolana. Què s’amaga rere aquesta informació? Quina és la realitat que viu
aquest país llatinoamericà?
Veneçuela
és un dels països del món amb més reserves de petroli. Fins a l’arribada al
poder d’Hugo Chávez aquest recurs era malvenut a les multinacionals dels Estats
Units i els beneficis es repartien entre la gran burgesia local mentre el poble
viva en la més absoluta misèria. Fins a aleshores governava un sistema de
bipartidisme corrupte que feia que hi hagués una imatge d’alternança de poder
sense que res no canviés.
A
partir del 1998 fins ara les classes populars del país han notat una millora
notable de les seves condicions de vida, s’ha eradicat l’analfabetisme, s’ha
reduït notablement la pobresa extrema, s’ha creat un estat del benestar que ha
donat sanitat i educació a la totalitat de la població. Això ha provocat que
des d’aquell moment fins ara el “chavisme” hagi guanyat de manera democràtica totes
les eleccions que hi hagut al país. Cal dir-ho clarament: s’han guanyat les
eleccions i han estat sempre netes. La constitució aprovada l’any 1999 fins i
tot permet que a la meitat d’un mandat presidencial, si es presenta un número determinat
de firmes, se sotmeti la continuïtat del president a un referèndum revocatori,
una figura democràtica única al món que molts voldríem per a les “avançades”
democràcies occidentals. El 2004 Chávez va convocar aquest referèndum i també
el va guanyar.
Des
de l’inici de la revolució el Govern veneçolà a comptat amb l’enemistat dels
Estats Units d’Amèrica (recordem que és l’imperi més gran del món) i de la
burgesia local, els quals han organitzat tot tipus d’accions de boicot i desestabilització
per enderrocar el Govern, incloent-hi l’intent de cop d’estat fallit de 2002 i
l’“aturada petroliera” de 2003. Actualment, el país viu un nou episodi
d’aquestes característiques: des de fa un temps l’oposició ha organitzat una
sèrie d’accions violentes que segons les seves mateixes paraules anomenen “la
salida”, és a dir, fer sortir el Govern sense passar per les urnes.
Durant
tots aquests anys l’oposició veneçolana ha tingut com a aliat la majoria de
mitjans de comunicació internacionals per donar una imatge distorsionada del
país i així generar una opinió pública mundial contrària a la revolució. Això
per a ells ha estat fàcil perquè la majoria d’aquestes mitjans estan controlats
per capitals com fons d’inversió que no tenen res a veure amb el periodisme.
Aquests últims dies la manipulació ha estat tan descarada que han inclòs
imatges d’altres conflictes del món i ens han dit que això estava passant a
Veneçuela, un cas molt descarat i que aquí ens toca de prop són una imatges de
la Via Catalana per la Independència del passat 11-S que van dir que era una
gran protesta que s’havia fet a Veneçuela.
El
proper dissabte, 26 de març, a les 7 de la tarda, farem una xerrada al Casal
Popular el Rostoll per difondre la realitat que viu Veneçuela. Comptarem amb la
presència de dos lleidatans que van viatjar a aquest país, d’una veneçolana
resident a Lleida i del cònsol de Veneçuela a Barcelona. Us invitem a tots a
assistir a l’acte per tal de conèixer una altra visió dels fets i d’una realitat
que els mitjans no ens expliquen.
