dijous, 22 de novembre de 2018

Simbologia franquista a Tàrrega, una decisió a porta tancada

El passat 3 d’octubre vam assistir a una reunió informal a l'ajuntament, organitzada per l'equip de govern, a porta tancada i “amb experts”, arran de la publicació d’un article nostre a la Nova Tàrrega del 17 d’agost i una instància registrada amb anterioritat i que a dia d'avui encara no ha estat resposta, on denunciàvem la simbologia franquista de la creu de plaça Major. Una reunió on estaven convocats representants dels grups municipals, tècnics del Museu Comarcal i del Departament de Cultura de la Generalitat, un restaurador, dos artistes locals, el rector i finalment, exregidors, opinadors i tertulians de la societat targarina que, ben bé, no sabem segons quin criteri van ser convocats.

D'una banda, volem denunciar que l'equip de govern no ens va convocar. Si no hagués estat per la intervenció dels companys de la CUP no ens hauríem assabentat de la reunió, tot i ser nosaltres qui vam posar el tema a debat. Ho considerem una greu desconsideració i una forma barroera de silenciar una opinió que s’ha demostrat incòmoda per a l’actual equip de govern. També fem constar que no hi havia cap representant de la resta d'entitats de la ciutat.

D'altra banda, creiem que havent-se generat el debat al carrer, l’equip de govern hauria d'haver optat per una fórmula oberta a tota la ciutadania per tractar el tema: una Audiència Pública formativa i informativa o bé qualsevol altra fórmula que evités els massa habituals acords de despatx, menystenint la opinió de la resta de conciutadans i restringint i ocultant informació amb nul·la transparència. Cal recordar que tenir la majoria a l'arc consistorial no vol dir tenir carta blanca ni legitimitat per fer i desfer a plaer, i molt menys en un tema com aquest; simptomàtic de fins a quin punt l'"esperit" de la desmemòria i l'oblit de la transició han arribat a tacar no només l'imaginari col·lectiu sinó també unes pràctiques receloses i desconsiderades amb la ciutadania des del govern municipal.

Pel que fa al contingut de la reunió, s'inicià amb la intervenció del tècnic del Museu Comarcal, on exposà en un informe els pros i els contres de la retirada del monument. La seva conclusió fou que, aprofitant les obres de remodelació de la plaça, la millor opció era traslladar la creu al seu lloc original: la plaça del Pati, retirant el basament on hi ha gravada la inscripció franquista (“A nuestros caídos 1936-1939) i d'aquesta manera donar continuïtat a la intenció original dels impulsors de la recuperació de la creu de terme durant els anys 40. 

També es va expressar el rector de la parròquia dient que “calia oblidar el passat i mirar cap al futur” amb l'estètica com a únic argument pel seu manteniment a la plaça Major. L'artista Josep Minguell també va fer una anàlisi essencialment estètica a favor del manteniment de la ubicació actual de la creu. La resta de convidats no es van pronunciar de forma clara. 

Recordem que el que nosaltres denunciàvem és que el monument en el seu conjunt (la ubicació, el símbol de la creu, i la inscripció), formen part d'un conjunt simbòlic franquista perquè fou promogut per la Comisión pro Monumento a los Caídos que als anys 50 va decidir restaurar i instal·lar la creu a la seva ubicació actual sobre una basament amb la inscripció-homenatge. 

L'equip de govern reconegué la simbologia franquista del monument denunciada per nosaltres, sempre segons l'inventari realitzat pel Memorial Democràtic. Però circumscrivia aquest reconeixement a la inscripció del basament, desvinculant la seva ubicació i el símbol de la creu com a part d'aquella simbologia. L'equip de govern va reiterar en diverses ocasions que la seva intenció era la desclassificació de la creu de l'inventari de monuments franquistes i per això va insinuar la possibilitat de tapar la inscripció i posar un element explicatiu.

Finalment han decidit mantenir la creu al lloc actual i tapar la inscripció. En aquesta decisió detectem una greu manca de coherència, perquè fou l'equip de govern qui van encarregar un estudi tècnic el qual fa unes recomanacions i finalment han acabat fent el contrari. A més, amb això està clar que la decisió ha estat una decisió política. Nosaltres insistim, hi ha qüestions que en democràcia no es poden consultar perquè formen part intrínseca de les condicions necessàries perquè aquesta es doni. 

La permanència de la simbologia franquista als espais públics és una d'aquestes qüestions i les lleis democràtiques vigents així ho regulen. La creu de la plaça Major no és una creu de terme, és un monument que la dictadura franquista va dotar d'una càrrega simbòlica integral, commemorant i proclamant el domini i la submissió a un govern dictatorial amb connivència amb l'església catòlica i que avui en dia cal retirar de l'espai públic i dipositar al Museu Comarcal per a la seva correcta interpretació i divulgació simbòlica, iconogràfica i històrica.