dilluns, 29 d’abril de 2013

Ni banderes, ni renúncies

El Casal popular el Rostoll de Tàrrega s'ha concentrat davant la seu del Consell Comarcal de l’Urgell en protesta per la decisió d'aquest òrgan de cedir davant les pressions de l'estat espanyol i penjar de nou la bandera espanyola. 

L'acte ha consistit en una concentració davant la seu del Consell Comarcal sota el lema "Fora la bandera espanyola, resistir és vèncer", i la lectura d'un manifest, que trobareu adjunt al final d'aquesta noticia.

 

Ni banderes, ni renúncies 

Divendres 26 d’abril, el Consell Comarcal de l’Urgell, juntament amb altres Consells de les terres de Ponent, va penjar la bandera espanyola a la seva façana del carrer Agoders de Tàrrega. Aquest fet s’ha produït després dels requeriments i la denúncia presentada per part de la Delegació del Govern espanyol a Catalunya. Aquestes pressions estan emmarcades dins de l’ofensiva espanyolista a què contínuament ens veiem sotmesos. El marc legal que els empara és la Llei ―espanyola― de banderes de 1981, que obliga a lluir-la en un lloc preferent de les façanes. 

Ens trobem davant d’un intent més de dinamitar la voluntat majoritària del poble català expressada als carrers en l’última Diada i a les urnes el 25-N. I es que a més dels Consells Comarcals, són diversos els municipis que han rebut requeriments, entre els quals s’hi troba el nostre: Tàrrega. 

El procés democràtic obert a Catalunya ha de ser valent perquè ningú va dir que fos fàcil. Els nostres enemics són els representats institucionals del Regne d’Espanya a casa nostra. Són ells, directament, els responsables d’aquesta agressió, però no en són els únics. Els mateixos màxims responsables de cada Consell, en el nostre cas la senyora Rosa M. Mora i Valls, ho són subsidiàriament. Ells justifiquen la decisió dient que seran multats o inhabilitats. Són ells els qui diuen que només ho fan per obligació i a contracor. Doncs, bé, els sacrificis no sempre són bons, ni honestos. Són ells els qui diuen que s’està buscant un problema on no hi és i que no creuen en les imposicions. Davant aquestes amenaces d’inhabilitació, què han de fer aquests càrrecs públics? Què són més importants, els interessos personals o els interessos de país? Si ara, a la primera de canvi, davant de l’amenaça d’inhabilitació cedim i acotem el cap, què farem quan l’Estat no autoritzi de fer el referèndum que el poble català desitja i necessita fer com a molt tard el 2014? Què farà el president Mas? Cedir davant l’amenaça d’inhabilitació? 

És en aquesta situació quan la desobediència civil ha d’entrar en joc, ja que si continuem obeint la legalitat en lloc de la legitimitat, estem abocats a l’assimilació i a la desaparició. Què farem, doncs, amb la nova llei Wert, que destrueix la immersió lingüística al Principat i arreu dels Països Catalans? L’obeirem? O la desobeirem, com sembla que ha dit la consellera Rigau? 

Des del Casal Popular El Rostoll animem a tothom a mostrar el seu rebuig a la bandera espanyola i animem, alhora, el Consell Comarcal de l’Urgell, a reconsiderar-la, per coherència, per dignitat, per justícia. Al mateix temps, animem l’Ajuntament de Tàrrega, encapçalat per la seva alcaldessa, Rosa M. Perelló, a mostrar una major fermesa i coherència que els seus companys del Consell i, arribat el cas, desacatar les imposicions que vénen de més enllà de Fraga. Cal respectar la voluntat del poble targarí, que és qui els ha escollit com a representants i a qui han de passar comptes. 

El joc brut de l’Estat no ha fet més que començar. Perdre la por, sortir al carrer, plantar cara i lluitar pel nostre futur és indispensable per a l’assoliment d’un Estat propi. La guerra de banderes no és res més que un petit afer, si voleu. Però no podem cedir, i menys ara: hem de fer un pas endavant com a poble. 

Que la prudència no ens faci traïdors! 

Enllaç relacionat: Noticia Radio Tàrrega