dimecres, 22 d’abril del 2015

Malbaratament d'aliments, una mirada des de la sobirania alimentaria.

Al món, una tercera part dels aliments produïts no arriben a ser consumits. Enfront d'anàlisis de tipus assistencials o tecnocràtics, volem fer un acostament a aquest fenomen dins dels debats sobre els models agroalimentaris. Concretament, ens preguntarem quin paper juga el model agro-industrial en el malbaratament d'aliments.

Aquest dissabte a les 19 h, el Casal Popular el Rostoll juntament amb la Coordinadora d'ONGD i altres Moviments Solidares de Lleida, la Xarxa de Consum Solidari i l'Oficina de Desenvolupament i Cooperació de la UdL, organitzen un cine-fòrum sobre el malbaratament d'aliments on es projectarà el documental "Recién salido del basurero: el desperdicio global de alimentos (Alemanya 2012)". A més a més, podrem debatre amb Jordi Gascón membre de la Xarxa de Consum Solidari de Catalunya i Instituto de Altos Estudios Nacionales de Equador.


dimarts, 24 de març del 2015

Crònica de les activitats del Dia Internacional de la Dona Treballadora

Un any mes al casal popular el Rostoll vam celebrar el Dia Internacional de la Dona Treballadora, realitzant diverses activitats durant el divendres 7 de març. 

A la tarda, al mateix casal, es va realitzar un taller sobre el patriarcat, dividit en diverses activitats, en el que els participants van debatre diferents aspectes relacionats amb aquesta temàtica. Tot seguit, a la plaça dels àlbers, vam gaudir del primer concert del jove grup targarí "Tal com som", que amb el seu repertori "teràpia de grup" va ser un gran èxit. En finalitzar el concert, es va llegir un manifest recordant els motius pels quals cal seguir reivindicant la lluita feminista contra el sistema patriarcal. 

Més tard, molts de nosaltres vam gaudir d’un sopar popular al casal, i per acabar la vetllada, unes hores de gresca amb sessió de discjòquei Brenda Brooklin.

Manifest unitari de l’esquerra independentista: Cap a la vaga de totes!

Com cada any, el 8 de març, tornem a omplir els carrers i les places per visibilitzar la realitat social i personal que les dones vivim arreu del món. És necessari, i més en aquest període de crisi econòmica, social i política, recordar i cridar al món l’explotació, l’opressió i la discriminació extraordinàries que patim les dones, pel simple fet de ser dones. A casa nostra l’any 2015 les dones continuem sent discriminades i oprimides en molts àmbits de les nostres vides.

Som discriminades en un mercat laboral on acaparem el gruix dels contractes a temps parcial, en els sector més precaris i cobrem un 20% menys de salari. Som discriminades en l’atur on l’impacte dels baixos salaris, dels mini-contractes minvem l’accés a prestacions d’atur.

Estem oprimides a través de les polítiques neoliberals de privatització i la retallada de serveis públics i serveis socials, perpetuant que siguem les dones les que continuem assumim les tasques de cures. La criança i el manteniment quotidià de la vida continua sent una tasca femenina, i per tant, existeix també una responsabilitat dels homes en la criança i les cures, que porti a una corresponsabilitat real.

Som discriminades en la jubilació on, després d’una vida plena de treball assalariat i domèstic, ni tan sols tenim cobertes les necessitats bàsiques. Amb l’augment de les jornades laborals que boicotegen la conciliació familiar i personal igualitàries.

Estem oprimides per unes lleis que ens prohibeixen ser mares com i quan volem amb plena sobirania sobre els nostres cossos: condicionant-nos a no poder triar l’opció d’un avortament lliure i gratuït. Impedint-nos tenir reproducció assistida en la sanitat pública si som lesbianes, o no tenim parella i si no ho podem pagar, qüestionant-nos si als 16 anys som adultes per poder avortar però no per casar-nos. Som discriminades per expressar la nostra sexualitat, si aquesta no encaixa en la heteronormativitat: volem viure i estimar lliurement com a lesbianes, transexuals o transgenere.

Per si nos fos suficient, també estem oprimides per la violència que s’exerceix sobre el nostre cos i les nostres vides a través de la publicitat i la societat. Totes les dones patim assetjaments verbals i/o sexuals en algun moment de la nostra vida: a la família, a l’escola, a la feina, a les relacions afectives. I moltes de nosaltres som assassinades en un feminicidi quotidià a mans de les nostres parelles i ex-parelles sense que hi hagi una resposta per part de les institucions públiques.

El caràcter pervers de les lleis capitalistes i patriarcals que ens sotmeten es veu clarament amb la llei d’estrangeria que condemna les dones migrades a la dependència, la submissió i l’explotació, sense drets polítics plens; limitant l’accés a la sanitat pública únicament a la seva condició de productores de noves treballadores, quan estan embarassades i la violència quotidiana de ser detingudes i tancades a Centres d’Internament d’Estrangers per haver comès una ‘falta administrativa’.<

Però el 8 de març també sortim al carrer per expressar la necessitat de canvi i mostrar l’empemta que el moviment feminista està tenint arreu del món. Per qüestionar el sistema capitalista-patriarcal que ens vol fer creure que la “igualtat formal” representa la “igualtat real”. Per fer entendre a la societat que el moviment feminista representa un canvi polític i social on les persones, el medi ambient i els pobles siguin el centre de la vida.

I per aconseguir aquest canvi real de les estructures i les consciències les dones ja hem començat a organitzarnos i a actuar en comités de vaga a diferents pobles i viles dels Països Catalans per fer veure que si les dones diem prou, el món s’acaba. Perquè així com hem sostingut el món amb el nostres treballs ara el farem virar del seu eix, per posar al centre la vida en lloc del benefici i el mercat. Perquè necessitem una vaga general, indefinida, social, de consum i que impliqui a totes les persones, una Vaga de Totes!

Sortim al carrer també per exigir al parlament una llei digna en drets sexuals i reproductius per a to-tes les dones del país. I per recordar que les lleis no n’hi ha prou en fer-les, sinó que cal aplicar-les i assegurar-ne el seu desenvolupament. Les dones estem en peu de guerra contra les contrareformes de la llei de l’avortament del govern espanyol. Tenim dret al propi cos, joves i grans.

Sortim per recordar també les resistències arreu del món, com les dones de Kobane al Kurdistan que combaten contra una mentalitat que denigra les dones i perpetra una violència extrema contra elles. Les milícies de dones kurdes estan lluitant per la defensa de la humanitat i del poble Kurd i són un símbol de revolució feminista.

I és en aquestes línies en les quals hem de continuar treballant. Sortir als carrers. Pressionar per a que les lleis es desenvolupin i es dotin dels recursos necessaris per fer-les reals. Apropiar-nos dels espais públics, visibilitzant i denunciant les injustícies que continuem patint. Realitzar actes personals i col•lectius que representen l’empoderament de les dones a tots els àmbits de les nostres vides.

El 8 de març també sortim per recordar que estem vivint moments generals de descontent polític, d’escepticisme i de noves propostes per aconseguir radicalitzar la democràcia. Aquestes noves formes i sumes de l’esquerra més radical han de tenir en compte la constant demanda del moviment feminista i incorporar la mirada del feminisme en totes les accions i actuacions. Les noves i velles pràctiques polítiques i els actuals discursos han d’assumir, d’una vegada per totes, que la revolució serà amb les dones o no serà, que la revolució serà feminista o no serà.

dilluns, 2 de març del 2015

Un vuit de març pel dret de les joves a decidir sobre el propi cos

S'acosta el 8 de març, Dia internacional de la Dona Treballadora, una data especialment important, ja que ens recorda que queda molt camí encara per arribar a la igualtat de gènere. 

Aquest any, la pressió popular dels moviments socials ha aconseguit una petita victòria amb la retirada parcial de la llei de l'avortament impulsada pel govern popular. Tot i així, aquest govern dèspota segueix la seva ofensiva contra les dones, amb una nova proposició de llei la qual vol impedir que les menors d’edat decideixin lliurement interrompre el seu embaràs, fent que això només sigui possible amb el consentiment de les tutores legals. Aquest govern vol negar a les joves el dret a decidir sobre el nostre propi cos, infantilitzant i menyspreant la nostra capacitat de decisió pel fet de ser dones i per ser “massa joves”.

Per denunciar aquestes injustícies i fer palès el nostre rebuig al model patriarcal en què vivim i que atempta contra la figura femenina en tots els àmbits, com cada any, el Casal Popular el Rostoll organitza una sèrie d’actes. Aquest any, tots els actes seran el dissabte 7 de març, i començaran a les 18 h al Casal amb un taller participatiu sobre el patriarcat, a càrrec d'una companya del Casal. Després del taller, a les 20 h, tindrà lloc l'actuació musical del grup targarí «Tal com som» que ens oferirà el seu repertori «teràpia de grup». Un cop acabada l'actuació, hi haurà sopar i, per acabar la vetllada, unes hores de gresca amb la discjòquei Brenda Brooklin. 

Tothom hi és convidat!

dilluns, 16 de febrer del 2015

«Les Nostres Energies», un documental sobre el nostre sistema energètic, al Casal

El proper diumenge 22 de febrer a les 18 h, el Casal Popular el Rostoll projectarà el documental «Les Nostres Energies». Les «Nostres Energies» és un documental d'Enginyers sense Fronteres dirigit per Miquel Carrillo que vol fer una denúncia de l’actual sistema energètic a Catalunya, tant des del punt de vista de la seva escassa sostenibilitat com de la seva concepció ademocràtica. Pretén fer veure el conjunt d’impactes ambiental que un sistema extractivista i concentrat, basat en fonts no renovables majoritàriament, té sobre el conjunt d’un territori densament poblat com el nostre.

El documental també vol superar la visió de que els impactes i les agressions ambientals són lluny, a d’altres països i continents: des de la industrialització de Catalunya s’han anat acumulant ben a prop, superposant tecnologies però sense deixar de banda el mateix sistema ni abandonar mai fonts energètiques molt qüestionades per la població a tot el territori.

Igualment, l’audiovisual vol qüestionar la relació clientelar que existeix entre la població i les empreses que produeixen i comercialitzen l’energia, tot demanant-se per altres maneres de construir el model energètic, amb un visió molt més política i des d’una concepció participativa d’aquesta, més pròpia del nostre temps, i que comenci a trencar un esquema on els interessos oligàrquics, a nivell local i internacional, marquen netament l’agenda.

Després del documental, tindrà lloc un col·loqui amb Cristina Pina, membre d'Enginyers sense Fronteres, on podrem comentar aspectes sobre el documental i aprofundir més sobre el model energètic català.


dimecres, 21 de gener del 2015

El Rostoll entrega la panera de Nadal

Un any mes, el Casal Popular El Rostoll ha sortejat una panera de Nadal amb productes de la terra i de proximitat. La cistella fou entregada a la guanyadora, Ramona Barniol, veïna d'Agramunt que havia comprat el número 614. Aquest any, el número premiat havia de correspondre als tres últims dígits del primer premi de la Grossa de cap d'any.

La panera contenia diversos productes de les nostres comarques ponentines com ratafia (d'elaboració pròpia del Casal), neules i vanos del gat del rosal, albades de Tàrrega, mel, torrons diversos i xocolata a la pedra d'Agramunt, vi blanc, negre i cava de l'Olivera de Vallbona, un pernil d'espatlla, formatge de cabra, embotits diversos, una garrafa de 5 litres d’oli d’oliva de Nalec, olives arbequines, el llibre Històries del Paradís de Xavi Sarrià, el CD dels Ebri Knight, un DVD, una samarreta i la senalla, entre d'altres productes.

Aprofitem per agrair la col·laboració i el suport de totes aquelles persones que ens compraren algun nombre durant aquests mesos previs. Amb la seva participació contribueixen al nostre finançament, amb l'objectiu de fer del Casal un espai autogestionat.

Salut i bon any 2015!