Col•loqui a Tàrrega: per una sanitat 100 % pública, aturem el consorci!

El dijous 8 de maig des de la Marea Blanca (assemblea d’usuaris i treballadors de la sanitat) convoquem tota la ciutadania a assistir a un acte informatiu a la sala de la Biblioteca Comarcal a les 8 de la tarda. A més, cada divendres, a les 8 del matí, ens concentrem al CAP de Tàrrega per fer veure aquesta demanda i per denunciar l’opacitat. També recollim signatures per aturar aquest procés tan poc transparent. Només per Sant Jordi en vam recollir més de 1.200. A més, animem a penjar llençols blancs als balcons com a símbol. 

El passat mes de febrer, el Govern de la Generalitat va aprovar la fragmentació de l’Institut Català de la Salut (ICS) a les comarques de Lleida, com a inici per acabar definitivament amb el ja residual sistema públic de salut a Catalunya. Amb aquest model de gestió la Generalitat ha decidit desmembrar l’únic organisme sanitari públic català en diverses empreses filials, subjectes a la gestió privada. Mentre ens presenten aquesta via com la millor opció per millorar l’eficiència del sistema públic de salut continuen ressonant els escàndols de corrupció, com el cas Crespo o el cas Bagó, que han evidenciat la manca de transparència i la submissió a interessos polítics i econòmics dels consorcis creats per la Generalitat. 

Dia rere dia emmascaren la privatització del nostre sistema sanitari, venent-nos tot un discurs polític dels suposats beneficis d’aquest canvi de model en què, en teoria, la sanitat continuarà sent pública, però a la pràctica la nostra salut passarà a ser un simple negoci.

Els portaveus d’aquest discurs privatitzador neoliberal no ens expliquen que a partir de l’aprovació de la Llei 15/97, de noves formes de gestió en la sanitat, es dóna cobertura legal per transformar el sector sanitari públic en un mercat i, en conseqüència, en una oportunitat de negoci per omplir-se, encara més, les butxaques.

Amaguen que la sanitat pública s’ha convertit en un negoci en el qual no només és permet sinó que es potencia la gestió i la prestació de serveis sanitaris privats per obtenir beneficis en detriment d’una sanitat pública, gratuïta i universal.

Moltes són las raons per donar suport a la gestió pública dels nostres serveis públics i exigir que estiguin integrats a l’Institut Català de la Salut. Només amb una sanitat 100 % pública se’n garanteix la universalitat, gratuïtat i respecte pels treballadors i treballadores que la formen. Amb la gestió privada i, també, amb la gestió mitjançant un consorci o empresa pública sotmesa als mercats, la porta queda oberta a què dels fons públics dedicats a un servei públic se’n puguin extreure beneficis per a l’enriquiment de tercers, o per a la sanitat concertada. I això és una estafa, un robatori dels nostres impostos i una rebaixa absoluta en un dret bàsic com és la salut.

La creació d’un nou ens públic (en què l’empresa privada hi tingui cabuda) per gestionar els centres sanitaris de Lleida és el cop de gràcia a la sanitat pública catalana, i no ho permetrem. Exigim la retirada immediata del projecte.

No a una sanitat amb finançament públic i beneficis privats. 

Volem una sanitat 100 % pública!

Que està passant a Veneçuela? Xerrada a Tàrrega

Des de fa uns quants mesos, els mitjans de comunicació parlen gairebé cada dia de les accions de protesta “democràtica” protagonitzades per l’oposició veneçolana. Què s’amaga rere aquesta informació? Quina és la realitat que viu aquest país llatinoamericà?

Veneçuela és un dels països del món amb més reserves de petroli. Fins a l’arribada al poder d’Hugo Chávez aquest recurs era malvenut a les multinacionals dels Estats Units i els beneficis es repartien entre la gran burgesia local mentre el poble viva en la més absoluta misèria. Fins a aleshores governava un sistema de bipartidisme corrupte que feia que hi hagués una imatge d’alternança de poder sense que res no canviés.

A partir del 1998 fins ara les classes populars del país han notat una millora notable de les seves condicions de vida, s’ha eradicat l’analfabetisme, s’ha reduït notablement la pobresa extrema, s’ha creat un estat del benestar que ha donat sanitat i educació a la totalitat de la població. Això ha provocat que des d’aquell moment fins ara el “chavisme” hagi guanyat de manera democràtica totes les eleccions que hi hagut al país. Cal dir-ho clarament: s’han guanyat les eleccions i han estat sempre netes. La constitució aprovada l’any 1999 fins i tot permet que a la meitat d’un mandat presidencial, si es presenta un número determinat de firmes, se sotmeti la continuïtat del president a un referèndum revocatori, una figura democràtica única al món que molts voldríem per a les “avançades” democràcies occidentals. El 2004 Chávez va convocar aquest referèndum i també el va guanyar.

Des de l’inici de la revolució el Govern veneçolà a comptat amb l’enemistat dels Estats Units d’Amèrica (recordem que és l’imperi més gran del món) i de la burgesia local, els quals han organitzat tot tipus d’accions de boicot i desestabilització per enderrocar el Govern, incloent-hi l’intent de cop d’estat fallit de 2002 i l’“aturada petroliera” de 2003. Actualment, el país viu un nou episodi d’aquestes característiques: des de fa un temps l’oposició ha organitzat una sèrie d’accions violentes que segons les seves mateixes paraules anomenen “la salida”, és a dir, fer sortir el Govern sense passar per les urnes.

Durant tots aquests anys l’oposició veneçolana ha tingut com a aliat la majoria de mitjans de comunicació internacionals per donar una imatge distorsionada del país i així generar una opinió pública mundial contrària a la revolució. Això per a ells ha estat fàcil perquè la majoria d’aquestes mitjans estan controlats per capitals com fons d’inversió que no tenen res a veure amb el periodisme. Aquests últims dies la manipulació ha estat tan descarada que han inclòs imatges d’altres conflictes del món i ens han dit que això estava passant a Veneçuela, un cas molt descarat i que aquí ens toca de prop són una imatges de la Via Catalana per la Independència del passat 11-S que van dir que era una gran protesta que s’havia fet a Veneçuela.

El proper dissabte, 26 de març, a les 7 de la tarda, farem una xerrada al Casal Popular el Rostoll per difondre la realitat que viu Veneçuela. Comptarem amb la presència de dos lleidatans que van viatjar a aquest país, d’una veneçolana resident a Lleida i del cònsol de Veneçuela a Barcelona. Us invitem a tots a assistir a l’acte per tal de conèixer una altra visió dels fets i d’una realitat que els mitjans no ens expliquen.

Parlem d’Islàndia

Aquest divendres, 11 d’abril, a les vuit del vespre, al Casal Popular el Rostoll presentarem Islàndia 2013. Crònica d’una decepció, un llibre publicat recentment pel periodista Èric Lluent. Aquest llibre sorgí d’un projecte de micromecenatge i de l’empenta de l’autor del llibre. En l’obra s’analitza la situació canviant que visqué el poble islandès els darrers dos anys i que centraren els mitjans de comunicació i, sobretot, analitza què n’ha quedat de tot allò, com es troba ara aquest petit país i perquè. 

Invitem tothom a assistir a l’acte, a escoltar i a parlar. Aquest acte s’inclou dins del cicle internacionalista organitzat pel Rostoll. 

Dissabte passat començà el cicle amb una xerrada sobre la situació actual d’Ucraïna. Hi assistiren una vintena de persones. El Xavi Oca, membre de la CUP de Sabadell i de l’MDT, explicà la història d’aquest país per tal d’entendre el passat recent i el dia d’avui. Va denunciar que els mitjans de masses silencien molts aspectes polítics i ideològics de fets recents, ja sigui per demagògia o per pura ignorància. Cal recordar que l’actual Govern d’Ucraïna no sorgeix de cap elecció (i molt menys democràtica) i conté quatre membres d’un partit neonazi, que actua amb intimidació i violència brutal allà on pot. Si bé l’antic president, Ianikóvitx, era un mafiós, com els darrers que l’havien precedit, el govern actual ha sortit d’un cop d’estat aprofitat per l’extrema dreta per aconseguir quotes de poder i apallissar –i, fins i tot, assassinar– jueus i militants comunistes. Així, doncs, com podem considerar el referèndum de Crimea il·legal i il·legítim i el govern de Kiev legal i legítim? Tot plegat, però, ha estat i és encara un pas més en l’estratègia global per aconseguir el domini del petroli i dels hidrocarburs que es troben a l’Orient Mitjà i a l’Àsia Central. Ucraïna és una víctima més de l’imperialisme dels Estats Units, de l’OTAN i dels seus fidels aliats de les dictadures del Golf Pèrsic (Aràbia Saudita i Qatar, entre d’altres). Recordem les invasions i guerres d’Iraq, Afganistan, Líbia, Síria, Mali... i les ingerències armades del moviment gihadista (l’extremisme absolutament conservador i masclista de l’islam, que pretén imposar la xaria, la llei islàmica més estricta, com a l’Aràbia Saudita, el soci preferent dels Estats Units a la zona).

El proper 26 d’abril, a les set de la tarda, també al Rostoll, a més, tindrà lloc una xerrada sobre l’actualitat de Veneçuela, un país desconegut i manipulat vilment pels mitjans de comunicació, per la ignorància i pels poders econòmics. Per parlar-ne vindrà una resident veneçolana de Lleida, membres del Casal d’Amics de Cuba de Lleida i potser el cònsol de Veneçuela de Barcelona.

Un abril ple d’activitats: nit de jocs, multireferèndum, cicle internacionalista i Sant Jordi

Aquest divendres, dia 4, tindrà lloc al Casal una altra nit de jocs de taula i d’estratègia perquè és primer divendres de mes: Catan, La Resistencia, Carcassonne, 7 Wonders, Aventurers al tren, Puerto Rico... A partir de les 10 de la nit comença la nit de jocs!

Abans d’aquesta activitat, però, i al Centre d’Entitats de Tàrrega, a les 8 del vespre, tindrà lloc un col·loqui sobre el multireferèndum del 25 de maig. El dia de les eleccions europees s’aprofitarà per organitzar una consulta a Catalunya amb diverses preguntes. És una proposta que ens encamina a la democràcia directa. Us en podeu informar a multireferendum.cat i us animem a assistir a aquest debat.

Aquest mes d’abril, també al Rostoll, es desenvoluparà un cicle d’activitats per conèixer diferents realitats del món: Ucraïna, Islàndia i Veneçuela. La solidaritat és la tendresa des pobles. Aquest dissabte 5 d’abril, a les 7 de la tarda, es durà a terme una xerrada sobre la situació actual d’Ucraïna, una situació complexa que pretenem conèixer millor. Els mitjans de comunicació n’informen, però creiem que sempre cal informar-se a través d’altres mitjans i punts de vista. Per això vindrà el Xavi Oca, de la CUP de Sabadell i militant del Moviment de Defensa de la Terra (MDT). La xerrada-col·loqui es titula: «Ucraïna, la darrera víctima de l'imperialisme? Una història d'ingerències, neonazis i propaganda de guerra».

La setmana següent, el divendres 11 d’abril, a les 8 del vespre, també al casal, presentarem Crònica d’una decepció. Islàndia 2013, un llibre que aprofundeix en els fets recents d’aquest país europeu. Més endavant, el dissabte 26 d’abril, durem a terme una xerrada sobre l’actualitat social i política de Veneçuela, un país que pateix tant la violència d’una burgesia filofeixista i racista com la manipulació informativa dels grans mitjans de comunicació occidentals, que tenen grans interessos econòmics a la regió.

A més, el 23 d’abril, ens trobareu en una parada al centre de Tàrrega, ja que sortirem al carrer, com cada, durant la diada de Sant Jordi.

Animeu-vos a assistir als actes i a participar al casal!

Activitats els dies 28 i 29 sobre els Països Catalans: problema i programa

Evidentment, comencem citant –ja ho hem fet– Joan Fuster, el prolífic escriptor de Sueca, un dels grans assagistes catalans del segle passat. 

Parlar avui en dia de Països Catalans és una necessitat cultural i una oportunitat. Si a alguns els repugna el dret a decidir, molt més els repugna quan senten dir Països Catalans. El procés sobiranista del Principat cada cop agafa més força i tots hem de fer el possible perquè arribi a bon port, és a dir, a la independència de la Catalunya autonòmica. Però això no treu que, activament o passivament, tots els independentistes haguem de tenir la voluntat política de construir un país nou, fet per la seva gent i per la seva llengua (malgrat que són desenes les llengües que aporten riquesa als Països Catalans). Aquest, però, seria un debat tan llarg com interessant. I és que per això mateix des del Rostoll hem convidat l’historiador i professor Toni Rico, atès que acaba de publicar un llibre: No tots els mals vénen d’Almansa. Un llibre sobre la història del nostre país i que ens podrà servir per debatre sobre el procés sobiranista i el conjunt de la nació completa.

Us invitem a assistir-hi per a escoltar-lo i per a debatre obertament sobre un tema que de moment sembla somort. Aquest divendres, 28 de març, al Casal Popular el Rostoll (carrer d’Ardèvol, 12), a les vuit de la tarda.

A més, aquest mateix dissabte, a les set de la tarda, també al Rostoll, presentarem un projecte de ràdio digital autogestionada i d’àmbit nacional. Ràdio Terra serà una realitat ben aviat, un projecte que neix des de Reus: al servei de l’esperit crític i de l’autonomia cultural i de pensament. Ens en parlarà el Xavi Milian, un dels impulsors de Ràdio Terra, i un col·laborador comarcal, atès que la ràdio ha aconseguit desenes de col·laboradors arreu de les comarques dels Països Catalans.