Després de molt temps de lluita del catalanisme i també de l’independentisme, aquesta opció política, la de la Independència, s’ha demostrat com l’única opció viable per a assolir una societat més justa, lliure, pròspera i democràtica. L’11 de setembre commemorem la caiguda de Barcelona de 1714 en la desfeta militar de Catalunya davant les tropes borbòniques i recordem que fou Felip V el rei que va anul·lar les llibertats històriques del nostre poble. Avui, 301 anys després, vivim una nova fita històrica i, per tant, tots plegats hem d’estar a l’altura de les circumstàncies.
Tenim la possibilitat, i el deure, de trencar amb el passat. No només amb els 40 anys de dictadura franquista i amb els 35 del règim postfranquista, aquesta transició lligada i cuinada pels hereus polítics del dictador i per l’espanyolisme més retrògrad (ja fos amb rostre amable o no), que va desterrar de la Constitució el quart punt de l’Assemblea de Catalunya: el dret a l’autodeterminació dels pobles. Aquesta Espanya autonòmica ha demostrat que espolia econòmicament els Països Catalans i que legisla contra la nostra llengua a Catalunya, a les illes, al País Valencià i a la Franja de Ponent. Ara és l’hora de deixar enrere tres segles de vassallatge i recuperar la dignitat, tant personal com nacional, per encarar el futur sense el jou espanyol. Ni jou ni fletxes...
Gràcies a dècades de lluita de moltes persones anònimes i a les grans mobilitzacions per la independència organitzades els darrers anys per la societat civil, com la del 10 de juliol de 2010 i les darreres manifestacions per les diades de l’Onze de Setembre, avui la Independència és la clau que permet obrir els debats i donar veu a les injustícies silenciades. Després dels atacs i de la celebració del 9-N, el 27 de setembre posarem el comptador a zero per reprendre junts la nostra història com a poble. És l’hora decisiva de la ruptura democràtica, pacífica i civil per a assolir la nova República Catalana independent. No podem seguir patint l’espoli de l’Estat espanyol (amb retallades en drets i llibertats, la intervenció de facto de la Generalitat, el control dels tribunals...) i les conseqüències d’una crisi que ens aboquen a l’atur i a la pobresa galopant. És una situació insostenible que només podem trencar si lluitem per la nostra verdadera sobirania i si posem la democràcia i l’economia al servei dels homes i dones d’aquest país per a decidir-ho tot.
La reforma d’Espanya no és possible (monarquia, militars, tribunals, oligarquies...), i per això la ruptura democràtica per la Independència ha d’anar acompanyada d’un procés constituent català; un procés que, com tot el que hem fet aquests darrers anys, sigui popular, participatiu, fruit de la mobilització ciutadana. Volem construir un país millor. En les eleccions plebiscitàries i constituents del 27-S hi ha dues candidatures que defensen la via independentista: Junts pel Sí i la CUP - Crida Constituent; totes les altres opcions, ras i curt, seran comptades en el bloc contrari, el del No a la independència.
Després del 27-S, un cop guanyat el plebiscit, s’obre un període més o menys curt –tot i que no immediat– que, després dels obligats intents negociadors per trobar una sortida pactada, haurà d’acabar indefectiblement amb la Declaració Unilateral d’Independència. Curt, en termes històrics, no significa uns quants dies, sinó uns quants mesos. I sí, tenim pressa, molta pressa. Però cal fer les coses bé, i sovint això vol dir no haver de córrer.
Per guanyar el 27, però, abans cal guanyar l’11-S. Aquesta Diada és la més important de tots els temps. Cal demostrar, tant dins de casa nostra com fora –també a Espanya, però sobretot arreu del món–, la nostra absoluta determinació per assolir l’estat independent. Hem d’omplir la Meridiana de Barcelona amb tanta o més gent que els darrers anys. Perquè això servirà per donar-nos trempera a tots plegats. I servirà per desinflar els ànims dels dependentistes. Oblideu-vos de la mandra. O del cansament. I anem a omplir la Via Lliure a la República Catalana.
Estem a punt de crear un nou estat, de forma pacífica i democràtica, amb el somriure als llavis. I amb el somriure, la revolta, que diu la cançó. Però per crear el nostre estat cal trencar l’actual. Per això farem l’acte col·lectiu de desobediència més important realitzat mai a la nostra història. Desobediència a una legalitat injusta, l’espanyola, per disposar d’una nova legalitat més justa i pròpia. Llei i justícia no han anat sempre de la mà dins l’Estat actual. Lluitarem perquè en la nova nova República Catalana llibertat, justícia i democràcia vagin sempre juntes, pel mateix camí.
Omplim els carrers i omplim les urnes!
Per un procés constituent de tot el poble català!
Visca la Independència! Visca Catalunya!
Casal Popular el Rostoll
Tàrrega per la Independència
