dimecres, 10 de setembre de 2014

Manifest conjunt per la 3a Marxa de Torxes per la Independència

Després de 300 anys: pel referèndum, per la independència

Un any més (i ja en van tres) celebrem la Marxa de Torxes per la Independència, acte que recull la reivindicació popular d’esdevenir una nació amb estat propi, sense haver d’estar sotmesos a la voluntat dels estats espanyol i francès, organitzacions que mai no ens han respectat com a poble i que fan tots els possibles per reduir la nostra llengua, cultura i costums a la marginalitat al llarg dels Països Catalans. Accions com la implantació del TIL a les Illes, la supressió de línies d’escolarització en valencià, la denominació de LAPAO al català de la Franja, l’atac constant al poc autogovern que tenim, l’Estatut retallat per un tribunal, i un llarg etcètera per part de l’Estat espanyol. I a l’Estat francès, el menyspreu al català des de fa més de 350 anys. Tot plegat, no fa més que carregar-nos d’arguments.

Aquest any, a més a més, el simbolisme d’aquesta jornada augmenta: d’una banda, retrem homenatge als catalans que van lluitar, fins al darrer sospir, per defensar la nostra nació de les forces borbòniques, que van voler imposar els seus costums i usos per desnaturalitzar-nos, per humiliar-nos, per desprendre’ns així de qualsevol rastre d’identitat, però tot i així, després de 300 anys seguim ferms a mantenir-nos. Ja són 300 anys d’ençà que Catalunya va perdre la llibertat, i en tot aquest temps, mai com ara, hem estat més a prop d’assolir altre cop la nostra llibertat nacional. Però per ser just, cal recordar que tal dia com avui celebrem la caiguda de Barcelona tan sols, i és de justícia recordar que el País Valencià, la ciutat de Lleida i part de les terres de l’Ebre van ser ocupades el 1707, mentre que després de Barcelona va caure Cardona (últim bastió del Principat) i, per últim, Mallorca.

D’altra banda, no podem oblidar que el nostre futur immediat està marcat al calendari i es diu referèndum. La mobilització popular ens ha dut on som. Les grans manifestacions del 10-J del 2010 i l’11-S del 2012, així com la Via Catalana de l’any passat, han demostrat la nostra voluntat i ha obligat els representants polítics a seguir la nostra voluntat, però no n’hi ha prou. Per això, exigim votar el 9 de novembre, com acordà el Parlament. Res ni ningú pot negar-nos el dret a votar el nostre futur polític i ningú, ni el president Artur Mas, pot fer-se enrere. Si reclamem la independència no es per anar amb mitges tintes ni subordinar-nos a ningú. Per tant, no podem obeir l’Estat: hem de segar les lleis que ens encadenen. Hem de votar sí-sí a la consulta i organitzar-nos, tant per fer-la real, com per obrir un procés que ens permeti declarar la independència i decidir-ho tot com a ciutadans lliures en el nou estat. Amb permís de l’estat espanyol o sense, demostrem a tothom que som els únics sobirans del nostre futur!

Ara és l’hora! I si algú no ho veu clar, que s’aparti i deixi pas als qui estem fermament decidits a arribar fins al final del trajecte. 

La força de l’Estat espanyol, com la de qualsevol territori organitzat com a estat, és gran. Si en altre temps gaudien d’impunitat per a la barbàrie, ara fan servir mitjans incruents, però potser encara més incisius, per a espanyolitzar-nos. L’Estat espanyol no mostra cap intenció a deixar-nos ser. Si no ens en sortim, està fermament disposat a retrocedir fins allà on la manifestació de catalanitat quedi reduïda a una pinzellada pintoresca. Podem dir, doncs, que és, o ara, o mai. I per això no podem defallir, ara, a poques passes del final. No hi ha excuses. El país ens necessita a tots. 

El nostre futur és a les nostres mans. Per tots aquells que ens han precedit, i pels que ens rellevaran, no podem defallir: referèndum i independència. Per construir un nou país i per fer net amb les pràctiques indignes, també de dins de Catalunya. Per la República Catalana independent. I tampoc no hem de defallir pels nostres germans de la resta dels Països Catalans. Nosaltres els obrirem pas perquè també puguin decidir el seu futur.

Com deia el president Companys: “Catalunya només ens té a nosaltres”.

Visca Catalunya Lliure!

Tàrrega, 10 de setembre de 2014

Casal Popular el Rostoll              Tàrrega per la Independència - Assemblea Nacional Catalana (ANC)