dimarts, 10 de setembre de 2013

Manifest conjunt per la 2na Marxa de Torxes per la Independència

Manifest de l’Onze de Setembre

Després de la gran manifestació de l’Onze de Setembre passat pels carrers de Barcelona, la Independència s’ha situat al centre del debat polític del nostre país; si més no, a la Catalunya autonòmica. Avui, ja només els sectors espanyolistes i, doncs, els que mai no han cregut en la democràcia, són els que neguen el dret d’autodeterminació del poble català, el dret a decidir sobre tots els aspectes de la nostra vida.

Hem de tenir clar que el subjecte polític que té dret a exercir aquest dret és el conjunt de ciutadans de la nació completa; és a dir, tothom que s’hi vulgui afegir, independentment dels seus orígens nacionals o socials. El nou estat que podem construir avui és Catalunya i la nostra nació cultural i històrica ―a la que no renunciem― són els Països Catalans i així ho demostren les accions que s’han dut o es duran a terme durant la cadena humana convocada per l’Assemblea Nacional Catalana. Són més de 400 quilòmetres els que amb mans d’il·lusió uniran el sud i el nord de Catalunya, per la qual cosa fan falta 400.000 persones. Però no és només això: tant des de la Catalunya Nord com des del País Valencià el poble català s’ha organitzat per allargar aquesta Via Catalana més enllà dels límits imposats de les quatre províncies. A més, avui, en la vigília de l’Onze de Setembre, a Mallorca, s’ha fet un mapa humà dels Països Catalans en suport a la cadena humana del Principat. Fa pocs dies, també, una cadena humana va lligar els territoris de les comarques de la Terra Alta i el Matarranya contra la Llei de llengües d’Aragó, que nega el nom de la llengua i imposa la ridícula denominació de LAPAO.

Així doncs, la Independència ha de ser un veritable avenç democràtic que ens ha de permetre la creació d’un nou estat per tal d’assolir un model polític fonamentat en la gestió democràtica de la vida social i de l’economia. Els catalans tenim tot el dret del món a votar en referèndum si volem ser un estat independent o no. La Independència d’aquest país ha de representar la democràcia en profunditat i ha de servir per defensar el poble català de la subordinació als privilegis abusius dels de sempre, ja siguin catalans, espanyols, europeus o de més enllà. És a dir, una democràcia revitalitzada i dignificada per l’activació ciutadana i la mobilització popular. Hem de superar el règim monàrquic espanyol actual i totes les limitacions que aquest règim comporta. Només per mitjà d’una república catalana independent, democràtica i participativa, s’obrirà el camí d’una plenitud col·lectiva, per damunt de la misèria del present. La Constitució Catalana és la nostra fita, però primer hem d’emprendre un procés amb la participació de tothom que reculli els fruits de tots els debats que la nostra societat té oberts.

Ara cal concretar com arribar al canvi polític que ha de ser el nou estat. Cal activar els mecanismes perquè el poble pugui decidir i pugui votar. Cal convocar una consulta vinculant amb una pregunta clara al més aviat possible; o bé activar una Declaració Unilateral d’Independència i obrir un moviment diplomàtic a escala internacional. Ja no podem esperar més: cal que fem la nostra pròpia política i deixem d’acceptar tot allò que ens asfixia, també econòmicament. El poble hem de ser el motor del canvi perquè el protagonisme és nostre: de la societat civil organitzada.

Per uns Països Catalans lliures i justos!

Visca Catalunya! Visca la Terra!

Tàrrega, 10 de setembre de 2013

Casal Popular el Rostoll              Tàrrega per la Independència - Assemblea Nacional Catalana (ANC)