La corda continua apretant. Cada cop més fort, sense parar a curar les ferides que produeix. Legitimada pel silenci, per l'absència de reacció. Els pocs que la tensen han guanyat gràcies a la por que fa que cadascú es preocupi de salvar el propi cul. Sense adonar-nos que cada cadira que ens prenen, farà més difícil que demà poguem seure. Inmunes al dolor dels que ja no en tenen. Potser haurem de felicitar-los per haber aconseguit que creguem que tenen raó. Que ens ho mereixem. Que viviem per sobre de les nostres possibilitats.
La realitat és que no ens hem fet mereixedor/es de les conquestes dels nostres antecessors/es. No sols no exigim responsabilitats a qui sabem que la tenen, sinó que mirem amb recel a qui es queixa. L'onada d'indignació ha passat a ser un sunami de resignació. Enhorabona! Ens han pres fins i tot la convicció de que la unió fa la força. Ens tenen conformes. Ho han aconseguit.
Si encara et queda una engruna de ràbia, de dignitat, potser hi som a temps. Hem de reaccionar! La Plataforma pels drets socials, sorgida de les assemblees d'indignats/des (Democràcia Real, 15 M…), Casal Popular el Rostoll i d'altres col·lectius i individualitats, et convoquen a dir la teva, a fer-nos visibles. Cal que ens tornem a unir, a fer-nos sentir.
Et convoquem a tu i a que tu convoquis a tots els teus contactes a participar el proper 15 de setembre a Agramunt a la jornada que pretén unir esforços i voluntats. No te'n quedis al marge. Tothom és necessari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada