dilluns, 16 de gener de 2012

El “govern dels millors” i el desgovern dels milions

El passat 3 de gener, Artur Mas afirmà que o bé Catalunya (és a dir, el seu govern) fa els deures en matèria econòmica o bé serà intervinguda per l’Estat espanyol. Entre molts d’altres, els catalans tenim dos problemes: la immediata voluntat centralitzadora de l’estat i l’espoliació fiscal. El govern concedeix gairebé exclusivament a aquestes qüestions la culpa de tot plegat. Les fa servir com a excuses en la seva pretensió de neutralitzar-nos i atemorir-nos perquè no mostrem un rebuig necessari i contundent contra les seves polítiques neoliberals, les mateixes que provocaren aquesta crisi. La seva recepta per sortir-ne: retallades en drets i serveis socials, retallades en el sector públic i privatitzacions de tot tipus (com la de la Sanitat Pública!). El discurs de Mas també és el de fer-nos coresponsables a tots de la situació actual. Com les elits econòmiques d’Europa, repeteix que no hi ha diners i que cal prendre aquestes mesures “necessàries” en bé dels mercats (els especuladors financers?) i evitar així danys majors. Però danys per a qui?

Per sort, cada cop som més qui ja no es creu res del que diu la classe política. Són mestres de la hipocresia. No hi ha diners...? Doncs, on són els milions del Palau de la Música, els de la corrupció de Santa Coloma de Gramenet, els del famós 3%, els del cas Gürtel, els sous astronòmics de diputats, de banquers (com el Botín) i directius de multinacionals...? Quants milions d’euros tenen els polítics al banc? I quantes empreses posseeixen? I quin és el seu patrimoni? Zapatero, Rajoy, Rubalcaba, Mas; ho recordeu? Van haver de publicar-ho: fortunes! Creieu que defensen els nostres interessos, els dels treballadors, els de les persones corrents? 
I la Monarquia espanyola? Ara, arran del cas Urdangarín, s’ha publicat una petita part (un 15%) del que es destina a aquesta institució legal, però antidemocràtica. Milions i milions d’euros. Què no hi ha diners? Que m’ho expliquin! Si no n’hi ha, per què el “govern dels millors” va eliminar recentment l’impost de successions? Pel mateix de sempre, la política feta pels rics i en benefici dels rics: o sigui, una política feta per una minoria i en perjudici de la majoria. Però tots ens hem d’estrènyer el cinturó, tots, sí, sí, tots. No hi ha diners. És clar, se’ls han endut a Suïssa, a Panamà o a qualsevol dels altres paradisos fiscals que hi ha al món. Se’n diu evasió d’impostos i representarien milions a cabassos per a no aplicar les retallades i fins aprofundir en l’estat del benestar! A més, Catalunya té la “sort” de tenir un dels fraus fiscals més elevats del continent (un 10% superior a la mitjana de la UE). No veig que preocupi gaire al “govern dels millors”, ni tampoc els veig condemnar la monarquia. I no veig tampoc que es preocupin pels milions i milions que el govern espanyol destina any rere any a armament, per posar-ne un sol exemple. 
 
És clar, no n’hi ha, de diners, com ens diu Mas. I jo penso que no n’hi ha per a la seguretat social, ni per a les pensions, ni per a les matrícules universitàries, ni per a les prestacions socials, ni per al subsidi d’atur, ni per a les beques-menjador, ni per a un llarg etcètera.
 
No ens deixem enganyar. Cal que siguem conscients de tot el que ens hi juguem, de tots els drets que estem perdent, de tot el benestar que ens estan arrabassant. El que cal és repartir el treball i la riquesa, jutjar als especuladors financers, als propietaris de la banca, als polítics. Depèn de nosaltres: hem de vetllar per la justícia, per l’equitat, per la solidaritat; hem de defensar els nostres drets. Cal que com a societat civil ens organitzem i que desconfiem d’una classe política i d’uns mercats que ens han dut on som: a la pèrdua de drets (socials, laborals, nacionals) i a la davallada constant del poder adquisitiu de la majoria de ciutadans.

Carlos Vílchez
Membre del Casal Popular El Rostoll