dilluns, 10 de febrer del 2014

Un centenar de persones es concentren a Tàrrega contra l'atac al model d'immersió del català

Aquest dilluns, 10 de febrer, un centenar de persones s'han concentrat a la Plaça Major de Tàrrega per protestar i fer una crida a desobeir la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TJSC), que ha imposat a cinc escoles la utilització mínima de l'espanyol en un 25 % de l’horari lectiu. 

Durant la concentració, membres de la coordinadora local de l'Assemblea Nacional Catalana i Tàrrega per la Independència han llegit el manifest, adjunta't al final de l'article, de la sectorial de docents de l'Assemblea. També hi han participat, amb un parell de cançons, els Grallers de la Barra de l'Associació Guixanet.


A més a més, també volem recordar que no només es tracta d’un atac al model d’immersió lingüística a Catalunya, sinó que es tracta d’una ofensiva que afecta tots els Països Catalans. L’ofensiva espanyolitzadora s’estén a tot el país amb la Llei Wert del Partit Popular. A les Illes Balears, a més, s’imposa el Decret de tractament integral de llengües (TIL), el Decret de trilingüisme, del Govern Bauzá, que ataca el model educatiu i d’immersió de les Illes. Aquesta llei fou contestada amb contundència pels docents de les Illes amb mobilitzacions vàries i, fins i tot, amb una vaga indefinida. Uns quants directors de centres d’educació han dimitit per dignitat i en senyal de protesta. A més a més, arran de l’oposició a aquesta llei, el Govern de Bauzá ha reblat el clau de la repressió amb una nova llei, la Llei de símbols, que pretén prohibir la utilització de llaços quadribarrats i de la senyera a escoles i instituts. Al País Valencià (i ja fa molts anys que dura), el tancament de línies en valencià a les escoles és el pa de cada dia, fet que impedeix a milers de nens i nenes d’estudiar en català. A banda d’això, amb el tancament de Canal 9 i la supressió de TV3 i Catalunya Ràdio s’eliminen els principals espais públics i de masses d’ús de la nostra llengua. I a la Franja de Ponent, el català ni tan sols és una llengua reconeguda i no és la llengua vehicular a les escoles.




Manifest llegit durant la concentració:

CATALUNYA ÉS UNA NACIÓ, LA NOSTRA LLENGUA ÉS EL CATALÀ
El TSJC NO ÉS NI EL NOSTRE PARLAMENT NI EL NOSTRE GOVERN


El model d’escola que hem anat construint durant els darrers 35 anys, consensuat i defensat per una majoria de la societat catalana, ha demostrat a bastament la seva eficàcia, ha estat una peça clau a l’hora de cohesionar la nostra societat. La immersió lingüística ha estat i és una eina molt útil per a facilitar la integració dels nouvinguts, garantint la pervivència de la nostra llengua i respectant sempre la diversitat de cultures i d’orígens dels infants i joves que, procedents de diferents parts d’Espanya, primer, i d’altres parts del món, després, han anat arribant i arrelant a Catalunya.

La separació de poders és un dels pilars de la democràcia. Quan aquesta separació es difumina, la democràcia corre perill. Actualment, com ens demostren les cinc interlocutòries del TSJC, a l’Estat espanyol el poder judicial està usurpant les funcions del legislatiu i de l’executiu. I, per acabar-ho d’adobar, pretén imposar a la majoria la voluntat d’una minoria. Imposa la voluntat de cinc famílies sobre la voluntat de centenars de milers, i per damunt de les decisions de la Conselleria d’Educació, del Govern i del Parlament de Catalunya. Quina mena de democràcia és aquesta? El TSJC ha de resoldre els casos concrets, particulars, que li arriben, però no té competències per dir-nos com hem d’organitzar el currículum, ni quantes hores hem de dedicar a una matèria, ni quantes hores de classe hem d’impartir en una llengua o en una altra.

El català ha de seguir i seguirà sent la llengua vehicular de l’escola. Els nouvinguts han de poder continuar tenint el dret d’entendre-la i de parlar-la perquè pugui ser també la seva. Docents per la Independència, en tant que assemblea sectorial de l’ANC, demanem al govern de la Generalitat que es mantingui ferm i faci tot allò que jurídicament estigui al seu abast. Demanem també als diputats catalans que defensin i emparin les lleis que ells mateixos van aprovar. Així mateix, cridem al poble català a fer pinya entorn dels centres i directors afectats per les recents interlocutòries i a no entrar en cap tipus d'enfrontament a causa de la llengua. La millor manera de defensar-la, la més eficaç, és parlar-la i parlar-la bé, a banda de continuar complint les lleis del nostre Parlament i les directrius de la Conselleria. Comencem a ser exigents amb nosaltres mateixos. No canviem mai de llengua.

Fem també una crida a les famílies, als mestres, als equips directius per encoratjar-los a no acatar cap llei que ens sigui imposada per governs, parlaments o tribunals que no són els nostres. A seguir essent un poble respectuós, civilitzat i democràtic. Ensenyem als nostres infants a estimar i a usar la llengua del seu país, però també a respectar, conèixer i parlar-ne tantes com els sigui possible. Ensenyem-los, amb l’exemple, que la diversitat és un tresor que cal preservar.

Finalment, manifestem que l'única manera d'acabar amb aquesta persecució implacable i de poder posar remei a la majoria dels problemes que en aquest moment tenim com a país, és votant SÍ i SÍ en el referèndum que es farà el proper 9 de novembre. Només amb la independència podrem garantir un futur digne als nostres infants, només amb un Estat que ens representi, ens defensi i empari podrem garantir la pervivència de la nostra llengua i de la nostra cultura.

PER UNA ESCOLA CATALANA, LLIURE I DEMOCRÀTICA NO ACATEM LA SENTÈNCIA